Víctor Valdés no és una persona a la qual li agradin massa les xarxes socials. Després de retirar-se, l’exporter del Barça va aprofitar l’avinentesa per abandonar tot el focus mediàtic que acompanya el món del futbol d’elit per gaudir de l’esport des d’un lloc més íntim. L’actual entrenador de l’ED Moratalaz, equip madrileny, ha reaparegut a Instagram i ha publicat la seva primera fotografia per una ocasió especial: Valdés ha escrit una carta a Iker Casillas, que el passat dimecres va patir un atac de cor. La vida del futbolista del Porto no està en perill, però tot i això el món del futbol s’ha bolcat amb ell i li ha enviat missatges de suport.
La carta de Valdés a Casillas
Estimat Iker, estimat amic.
En aquest món del futbol, uns trien ser porter i uns altres han d’aprendre a ser-ho amb els seus defectes i les seves virtuts.
Tu ets i seràs sempre d’aquells que neixen amb un guant en cada mà, aquest ídol en el qual resideixen les qualitats innates que la resta han d’aconseguir, aquests ídols en els quals uns altres menys capacitats es fixen somiant que algun dia puguin alçar, com tu, el trofeu que et reconeix com el millor, el nostre campió del món amb l’1 a l’esquena.
Ets, i per sempre seràs, la força i la motivació d’allò que tot porter sota pals somia ser, algú capaç de volar més alt i més llarg que tots junts alhora, transformant l’impensable en possible, executant a la perfecció allò pel que sospirem en cada acció pròxima a les nostres xarxes, aquesta magnífica parada. Parades que només tu dominaves, en terrenys exclusius per als escollits i tocats per la “vareta màgica”.
Amic meu, és inevitable emocionar-me en escriure aquestes línies recordant el que hem viscut, admirant amb certa nostàlgia aquells grans enfrontaments en els quals per descomptat tenir-te davant em feia valorar tot molt més, i sense tu saber-ho, per tot el que en cada entrenament junts m’aportaves. Tot un país t’aclamava pels seus carrers.
Estimat Iker, estimat amic, com a porters que som acceptem sense temor i amb el valor que ens identifica aquest perill que la vida decideix portar prop de la nostra àrea, i en aquesta ocasió és més que una simple parada. El teu cor, aquest que encara continua bategant pel bé d’aquells que avui somien amb aconseguir el que un dia vas ser, et reclama, i jo com a amic i rival d’èpoques passades t’animo que siguis de nou aquest lleó blanc però aquesta vegada darrere de la línia de banda.
És el teu llegat el que et defineix, i aquest ja és històric.
Sempre en els meus pensaments, de porter a porter.
La Doble.
V.V.