Quan l’àrbitre va assenyalar el final de la pròrroga de les semifinals contra Anglaterra, el central Dejan Lovren va trencar a plorar. La seva selecció, Croàcia, feia història: diumenge jugarà la seva primera final mundialista. Sobre la gespa del Luzhniki hi tornarà a ser Lovren, un futbolista croat nascut a l’actual Bòsnia i Hercegovina, antigament part de Iugoslàvia, que de petit va viure de molt a prop la tragèdia dels Balcans, un conflicte bèl·lic que ha marcat la vida de molts dels seus compatriotes. Fa uns mesos, ell va decidir explicar la seva història personal a través d’un documental (Lovren, my life as a refugee) que fou emès al canal de televisió del Liverpool FC, l’equip amb el qual juga actualment.

Només recordo que van començar a sonar sirenes. Jo estava molt espantat, pensava en bombes. La meva mare em va portar al subterrani i, quan van deixar de sentir-se les sirenes, vam pujar al cotxe per marxar cap a Alemanya. Vam abandonar la casa i la botiga que teníem”, recorda Lovren, que, amb només tres anys, va fugir amb la seva família gairebé sense equipatge de Kraljeva Sutjeska -el poble en el que vivia- a causa de la guerra de Bòsnia, un conflicte que es va cobrar més de 100.000 vides. “Zenica va ser atacada perquè era una ciutat més gran, però va ser en municipis més petits on van succeir les coses més cruels. El germà del meu tiet fou assassinat amb un ganivet”, relata amb dolor el central del Liverpool.

 

“Vam tenir sort que el meu avi treballava a Alemanya. Si no, no sé que hauríem fet”, admet el futbolista croat, que va arribar al seu destí després d’un llarg trajecte amb cotxe de 17 hores al costat de la seva mare i els seus tiets. Lovren es va criar al territori germànic i va aprendre l’idioma del seu nou país. Ell somiava amb jugar al Bayern de Múnich, i a la seva habitació hi tenia penjades les fotos que s’havia fet amb Giovane Élber, Mario Basler i Bixente Lizarazu, alguns dels seus ídols futbolístics.

“Tenia amics i jugava en un equip de futbol que entrenava el meu pare. Tot anava bé, jo era feliç a Alemanya”, rememora Lovren, que va ser expulsat del país a l’hivern del 1999, quan ell tenia 10 anys. “Un dia em van dir que tenia dos mesos per fer les maletes i marxar”, desvela el futbolista del Liverpool en el seu documental, que destaca aquest moment com un dels més durs de la seva infantesa. Ell i la seva família van emigrar a Croàcia, a Karlovac, una petita ciutat ubicada al sud-oest de Zagreb.

 

“No parlava gaire bé el croat, i sovint em preguntaven per què el meu accent era diferent. Vaig tenir molts problemes a l’escola”, recorda el futbolista, que va fer servir el futbol per mirar “d’encaixar” al seu propi país. El central del Liverpool també es va veure afectat pels problemes econòmics que patia la seva família. “El meu pare es va endur els meus patins de gel i, al cap d’uns dies, li vaig preguntar a la meva mare on eren. Entre llàgrimes, em va dir que els havien venut perquè no teníem diners per passar la setmana“, evoca Lovren, que fa uns mesos va donar a conèixer la seva història tot i que la seva mare no volia que ho fes.

 

És com si la guerra hagués estat ahir. Quan veig el que succeeix amb els refugiats, recordo el que em va passar a mi, com la gent no et vol a casa teva. Se’ls hi ha de donar una oportunitat”, acaba Lovren, que va viure de ben a prop els horrors d’un conflicte armat que, d’alguna manera o altre, ha marcat tots els seus companys de selecció i ha deixat moltes cicatrius en un país que diumenge pot aixecar el seu primer Mundial de futbol.



Nou comentari