El Reial Madrid es consolida en la primera posició de la Lliga després de guanyar l’Espanyol per la mínima a Cornellà-El Prat (0-1). Els blancs no han desplegat un joc brillant però n’han tingut prou amb una acció màgica entre Benzema i Casemiro per obtenir un avantatge de dos punts per sobre del Barça. Per la seva banda, l’Espanyol s’ensorra una mica més a l’infern i ja és a deu punts de la salvació. Seria d’ignorants pensar que la permanència dels blanc-i-blaus és el dia d’avui poc més que un miracle. I Abelardo no era el culpable.
L’Espanyol de Rufete, molt actiu durant tot el partit, ha sortit sorprenentment endollat al terreny de joc. Una bona acció per la banda d’Embarba, probablement el millor dels blanc-i-blaus des que ha arribat al club, ha estat a punt d’acabar en gol de Darder, però la defensa blanca ha estat capaç de rebutjar. A partir d’aquí el Madrid ha continuat oferint la mateixa imatge grisa però solvent de les darreres ocasions. Casemiro, malgrat ser pivot defensiu, ha estat a punt de marcar en diverses ocasions. Tot i això no ho ha aconseguit fins que Benzema s’ha inventat una passada d’esperó, com la que li va regalar Guti ara fa uns deu anys, perquè el brasiler marqués a plaer.
La segona part ha estat un tràmit pels blancs. L’Espanyol no ha generat suficient perill per inquietar la porteria de Courtois -i això que Raúl de Tomás ha jugat tot el partit- i el Madrid té una defensa prou sòlida per rebutjar algunes aproximacions tímides. A la pausa d’hidratació semblava que tots dos equips ja estaven d’acord amb el resultat i així ho han demostrat en els minuts posteriors. No ha passat res fins al final i el resultat ha estat l’esperat: victòria blanca, derrota periquita.
El Barça va jugar amb foc a Balaídos -ho ha fet tota la temporada- i aquest cop el Madrid no ha fallat. Els blancs ja són a dos punts dels blaugrana i amb el gol average a favor. Això vol dir que els de Zidane encara es poden permetre empatar un partit més dels que resten que per molt que els culers els guanyin tots, seguiran sent campions. La Lliga cau cada cop més de la banda dels merengues, de la mateixa forma que l’Espanyol cau cada vegada més al pou de la Segona Divisió. Després de la victòria de l’Eibar, els blanc-i-blaus són ja a deu punts d’una salvació utòpica que Rufete, entrenador a la desesperada com quan un capità s’enfonsa amb el seu mateix vaixell, no sembla ser capaç d’assolir.
Ni amb Gallego, ni amb Machín, ni amb Abelardo, ni amb Rufete. Aquest Espanyol està en caiguda lliure des del principi de la temporada i el descens a Segona Divisió s’està assumint a poc a poc. Els jugadors tampoc no són els únics responsables. És més, una planificació esportiva equivocada podria ser la clau per entendre la situació actual del club. Marxa Rubi, l’entrenador que et porta a Europa, i no t’esforces a buscar la millor opció sinó que fas pujar el tècnic del filial. Marxa Borja Iglesias, la gran referència ofensiva que et va fer 23 dianes en una única temporada, i no portes un davanter amb olfacte de gol fins al gener. És especialment trist que el descens hagi arribat en una temporada on se somiava amb una Europa League, però no la mala planificació de l’estiu del 2019 ha tingut les seves conseqüències i aquestes han estat nefastes.
1 
