Montilivi ha estat l’escenari d’una desfeta cruel i injusta per al Girona. Tanmateix, si no és pujant de forma directa, els blanc-i-vermells han demostrat que no poden agafar-se al play-off d’ascens per pujar a la categoria d’or del futbol espanyol. És la quarta vegada -i la tercera consecutiva- que els catalans s’estavellen a la promoció d’ascens a Primera Divisió. Després d’un camí a la categoria de plata que ha durat 470 dies, l’única opció era tornar a l’elit i els gironins s’han quedat a les portes.
Amb això, es ratifica que els blanc-i-vermells no estan fets per jugar-s’ho tot a cara o creu, ans al contrari. El 2013 i les darreres dues vegades que havien estat a Segona abans d’aconseguir l’ascens, 2015 i 2016, ja havien caigut al play-off. Els catalans necessiten d’una regularitat que aquesta temporada no han tingut per poder pujar de forma directa i la llàstima ha estat que Francisco Rodríguez, el tècnic andalús que ha estat capaç de tocar les tecles adequades, ha arribat massa tard.
El problema és que ara, després d’haver estat un dels equips amb més pressupost de la categoria de plata i futbolistes que podrien estar jugant a Primera directament, el projecte pot trontollar. Jugadors com Stuani o Àlex Granell podrien començar a buscar una sortida del club per poder militar a la categoria que els pertoca i cal tenir en compte que ja no es comptarà amb la bonificació del descens aquesta temporada.
Ara calma, que toca plorar la desfeta. Quedar-se amb la mel als llavis és terrible i més quan el trajecte s’ha fet tan llarg i costerut: aturada pel coronavirus, cas Fuenlabrada, eliminatòries del play-off d’ascens i un darrer partit que ha estat dels més dolorosos de la història del club… Caldrà veure com s’estructura l’equip per a la temporada vinent i si Francisco seguirà a la banqueta. El que està clar és que el Girona tornarà a tenir l’ascens com a objectiu.
