Cesc Fàbregas ha anunciat, aquest dissabte, que es retira del futbol professional a l’edat de 36 anys. Ho fa després de 21 temporades al màxim nivell i havent aconseguit ser campió del món i d’Europa amb la selecció espanyola. En l’àmbit de clubs, ha passat per l’Arsenal, el Barça, el Chelsea i el Mònaco, abans de recalar al Como 1907 italià, on començarà una nova etapa com a entrenador al filial del mateix club.
Així doncs, el migcampista d’Arenys de Mar tanca la seva etapa com a futbolista després de conquistar 17 títols al màxim nivell. Un migcampista que va triomfar, sobretot, a Anglaterra durant els seus primers anys de carrera. A més dels grans èxits aconseguits amb Espanya, Cesc va aixecar dues Premier Leagues, una Lliga, una Supercopa d’Europa, una Europa League i un Mundial de Clubs, entre altres títols, en una carrera repleta de moments per rememorar. Un d’ells, el decisiu penal que va servir perquè la selecció espanyola eliminés a Itàlia als quarts de final de l’Eurocopa 2008, amb una tanda que va servir perquè Espanya fes el seu primer gran pas cap al títol.
Un culer amb l’espina clavada de no haver triomfat a Barcelona
Cesc Fàbregas va fitxar pel Futbol Club Barcelona l’estiu del 2011 a canvi de 29 milions d’euros que va rebre l’Arsenal, club on el català havia arribat a ser capità des de l’any 2008. Tot i la qualitat de Fàbregas, el jugador no va trobar espai al centre del camp del Barça a conseqüència de l’alt rendiment que mostraven Xavi Hernández i Andrés Iniesta, fet pel qual Pep Guardiola el va ubicar de fals nou. Tot i això, al club de la seva vida és on ha guanyat més títols.
Va estar tres temporades a Barcelona, guanyant dues Supercopes, una Copa del Rei i una Lliga. Després d’aquesta etapa, va tornar a Londres per jugar a l’altre bàndol de la ciutat i gaudir de quatre bones temporades al Chelsea, on va conquistar la Premier League i l’Europa League, entre d’altres. Ja en els seus últims anys de futbol i amb algunes lesions, va provar el futbol francès jugant a Mònaco i a Itàlia amb el Como 1907, completant quatre de les cinc grans lligues europees, exceptuant la Bundesliga alemanya i comptant amb què a Itàlia només ha disputat la Sèrie B, la segona categoria. Se’n va, per tant, el Fàbregas jugador, però entra a escena el Cesc entrenador.
