Si aquesta jornada s’hagués disputat el mes de març com estava previst i hagués acabat de la mateixa forma com ho ha fet, l’Espanyol ja podria estar celebrant una carambola de resultats pràcticament perfecta pels seus interessos. Però és que amb l’afegitor que la jornada ha obert la nova Lliga, la dels onze partits a contracorrent on tot canvia molt ràpid, el punt d’inflexió que pot suposar pels blanc-i-blaus pot ser clau.
En primer lloc, cal destacar que l’Espanyol va fer el més important a la perfecció: fer la seva feina i sumar els tres punts. Gràcies a l’expulsió de Pacheco, els d’Abelardo es van poder passejar per Cornellà-El Prat i assegurar una victòria senzilla davant un rival directe com és l’Alabès. El mateix dia, Celta, Leganés i Mallorca van perdre els seus partits i la derrota de l’Eibar a Valdebebas va acabar de culminar el desastre dels que competeixen per la salvació i, com a conseqüència, la jornada perfecta dels periquitos, que han d’estar especialment agraïts a Barça i Madrid, que han guanyat els rivals amb els quals podrien tenir més problemes.
L’Espanyol no pot refiar-se del que facin els altres i ha de fer la seva feina per aconseguir l’objectiu de la salvació. Això és el que ha fet aquesta jornada i a partir d’aquí, ha estat premiats amb una sèrie de coincidències que fan que el somni de la permanència sigui cada cop menys quimèric i més factible. Amb les dades a la mà, els d’Abelardo es troben a només tres punts de la permanència amb trenta partits per disputar. Si la dinàmica es capgira, l’objectiu no és gaire lluny.
