Bèlgica ha tancat la seva participació al Mundial de Rússia amb un històric tercer lloc, la seva millor posició en una gran cita mundialista. Fins ara el seu sostre era la quarta posició de Mèxic 1986. El combinat de Robert Martínez ha derrotat Anglaterra en el partit pel tercer i el quart lloc. Els diables vermells han demostrat que li tenen menjada la moral als anglesos, a qui coneixen bé: vuit dels onze titulars juguen a la Premier (només Meunier, Tielemans i Witsel no hi juguen). Si a la primera fase va ser Januzaj l’autor del gol dels belgues, aquest cop han estat Meunier i Hazard els que, al principi i al final del partit, respectivament, han desequilibrat el partit. Un comiat amarg pels de Southgate, que han patit la mateixa trampa que va condemnar al Brasil i han repetit el quart lloc d’Itàlia 1990. 

 

 

Amb Tielemans i Delph com les principals novetats en els onzes de Bèlgica i Anglaterra, han estat els homes de Robert Martínez els primers en avisar: al minut 4, Meunier s’ha anticipat als centrals anglesos per rematar de primeres una centrada de Chadli des de l’esquerra al cor de l’àrea. Sense temps de reacció, Pickford amb prou feines ha intentat fer-se gran, però no ha pogut evitar la que seria la primera diana del partit. On si que ha arribat el porter anglès és a desviar, amb la punta dels dits, una prolongació d’Alderweireld a un xut errat de Tielemans. Bèlgica amenaçava per diferents vies. El gol, sense anar més lluny, havia nascut d’una brillant transició ràpida iniciada pel seu porter, Courtois, que poc després ha salvat dos remats de cap massa tous de Loftus-Cheek i McGuire. 

 

El ritme d’Anglaterra, massa lent i previsible, ha facilitat el replegament d’una Bèlgica més intensa amb i sense pilota. Fins el segon temps, els britànics no han portat la iniciativa de forma clara, i quan ho han fet han tirat de paciència per intentar desfer l’ordenada defensa belga. Un escenari que li encantava a Bèlgica, que ha repetit el mateix guió que els va funcionar contra el Brasil: defensar amb vuit homes junts i desplegar-se amb velocitat, aprofitant el potencial de Hazard, Lukaku i De Bruyne. 

 

A mesura que el partit avançava, aquest escenari es feia més agut: Anglaterra ha esgotat les seves opcions amb centrades laterals i algun xut llunyà, mentre Bèlgica, que cedia la iniciativa, esperava per recuperar i sortir amb contracops. Els de Southgate han anat acumulant ocasions i mèrits per empatar. La més clara l’ha tingut al minut 69 Dier, quan després d’una gran paret ha picat la pilota per sobre de Courtois. La pilota ha superat al porter, però no a un defensa que, de forma providencial, ha evitat un gol cantat. Anglaterra consolidava el setge, però els intents no han acabat trobant premi final. El mur de contenció belga era massa robust, i els seus contraatacs, igualment perillosos. Meunier, amb una volea al minut 78, ha estat a punt d’anotar el segon en una volea que Pickford, amb una gran mà, ha desviat. Tres minuts després, Hazard ha sentenciat el partit, tancant així una de les millors actuacions en aquest Mundial. Anglaterra, impotent, lamenta haver desaprofitat una nova ocasió per entrar en un podi mundial que només ha assaborit un cop, el 1966. La final de consolació, finalment, se l’ha endut la Bèlgica d’un Robert Martínez que tardarà en oblidar el Mundial de Rússia. 

 



Més notícies

Nou comentari