Amb molt més patiment del que s’esperava, però el Bayern de Munic s’ha proclamat campió de la Supercopa d’Europa per segona vegada (2-1). El conjunt alemany s’ha imposat a un Sevilla que ha venut molt cara la seva pell en una final disputada en un Puskas Arena de Budapest que ha acollit més de 15.000 espectadors, ja que la UEFA ha aprofitat aquest compromís per fer una prova pilot per a l’assistència de públic a les grades de forma reduïda. El compromís s’ha hagut de decidir a la pròrroga després que els de Julen Lopetegui hagin estat capaços de sorprendre els teutons amb una actuació molt competitiva.
Intercanvi de cops inicial
El Bayern de Munic era el gran favorit a proclamar-se supercampió d’Europa després d’una temporada passada en què va deixar tot el continent bocabadat. Feia molts anys que no es veia, al màxim nivell del futbol mundial, un equip tan superior a la resta. Una de les coses que fa que el futbol sigui tan atractiu, no obstant això, és la imprevisibilitat. Ser el principal candidat al títol no vol dir que l’acabis guanyant o que no hagis de patir de valent per aconseguir-ho. El Sevilla, en aquest sentit, ha disputat la final sense complexos i ha competit molt més i millor del que ho van fer alguns conjunts que es van enfrontar als de Hans-Dieter Flick en el seu camí cap a la consecució de la Champions League.
Els andalusos, de fet, s’han avançat al marcador gràcies a un penal provocat, precisament, per l’exblaugrana Ivan Rakitic. David Alaba ha fet caure el migcampista croat a dins de l’àrea i, des dels onze metres, Lucas Ocampos no ha perdonat i ha batut Neuer. El gol, que ha arribat abans del quart d’hora de joc, ha suposat un contratemps considerable per al Bayern, però els bavaresos han demostrat una actitud i capacitat de reacció encomiables i no han deixat de generar ocasions fins que han empatat el duel. Thomas Müller s’ha topat amb Jules Koundé després d’una assistència de luxe de Robert Lewandowski i el davanter polonès ha perdonat un u contra u davant Bono. La tercera, no obstant això, ha estat bona: Lewandowski ha habilitat a la perfecció Leo Goretzka i el migcampista no ha fallat.
Lliçó de resistència andalusa sense premi
A la represa, el Bayern ha aconseguit marcar dues dianes més, obra de Lewandowski i Leroy Sané, però l’àrbitre les ha anul·lat per fora de joc i una falta inexistent, respectivament. Els alemanys han sortit molt bé després del descans, però a mesura que han passat els minuts s’han anat desesperant davant la impossibilitat de crear ocasions perilloses contra la porteria rival. El Sevilla s’ho ha anat creient de mica en mica, ha exhibit una capacitat de resistència exemplar i, fins i tot, ha tingut l’oportunitat més clara dels darrers instants del temps reglamentari. A menys de cinc minuts per al final, Youssef En-Nesyri s’ha quedat sol davant Manuel Neuer i ha congelat els cors bavaresos, però el gegant teutó no s’ha posat gens nerviós i ha signat una aturada prodigiosa per enviar la final a la pròrroga.
Els de Lopetegui han arribat als moments decisius sense forces a les cames i, encara que els seus rivals també han patit molt el desgast i han comès errors poc habituals, la balança s’ha acabat decantant a favor del campió de la Champions League. El Bayern no ha parat de picar pedra fins que ha trobat la diana del triomf. L’ha aconseguida Javi Martínez, en una de les primeres pilotes que ha tocat després de sortir des de la banqueta, amb una rematada de cap posterior a un mal refús de Bono. Encara quedava tota la segona part de la pròrroga, però el Sevilla no ha aconseguit forçar uns penals que, després d’haver contingut un equip que sembla invencible, s’hagués merescut. Els andalusos, com a mínim, han caigut de peu i tornen a casa amb el cap ben alt.
