El Bayern tomba el PSG i aixeca la seva sisena Champions (0-1)

El conjunt bavarès frustra el projecte multimilionari del club francès gràcies a un gol de Coman a la segona meitat d'una final que ho ha tingut tot

El Bayern de Munic s’ha proclamat campió de la Champions League per sisena vegada en la seva història. El conjunt bavarès s’ha imposat al Paris Saint-Germain en la final i ha finalitzat la temporada del coronavirus amb el triplet de la Bundesliga, la Copa alemanya i la Lliga de Campions (0-1). Un gol de Kingsley Coman a la segona part ha permès als de Hans-Dieter Flick aixecar l’orelluda després d’una trajectòria impecable en la màxima competició continental, amb un ple de victòries –onze d’onze– històric. El PSG, per la seva banda, haurà de continuar esperant per veure com la seva inversió multimilionària es tradueix en èxits a Europa.

Intercanvi de cops sense encert

La primera meitat de la final de la Champions ho ha tingut pràcticament tot. No hi ha hagut gols, però tant el PSG com el Bayern de Munic han comptat amb ocasions perilloses. Només ha faltat l’encert de cara a porteria. Els dos millors equips de la fase final de la Lliga de Campions han deixat molt clar per què han aconseguit arribar al compromís decisiu, el que ha decidit l’edició més peculiar de la història de la màxima competició continental entre clubs. Els primers 45 minuts han estat frenètics, han tingut un ritme de joc molt elevat i els dos conjunts han plantejat una proposta futbolística proactiva, un fet poc habitual en l’actualitat, sobretot en una final, en què normalment la por a perdre pesa més que les ganes de guanyar.

Neymar Jr i Kylian Mbappé han protagonitzat les aproximacions més clares del PSG abans del descans. Els dos líders i referents dels parisencs, però, no han sabut colpejar: el brasiler ha perdonat un u contra u davant Neuer i el francès no ha aconseguit aprofitar una assistència meravellosa d’Ander Herrera, que ha estat a un nivell extraordinari, després d’un greu error defensiu del Bayern. Els bavaresos, dirigits a la perfecció per Thiago Alcántara, que ha fet un recital de controls orientats i passades al mig del camp, no s’han espantat i també han intentat fer mal al seu contrincant. Lewandowski ha estavellat una pilota contra el pal i, en una altra acció, ha obligat Keylor Navas a fer una gran intervenció. Coman, molt actiu des de l’extrem esquerre, ha creat molt de perill, encara que els de Hans-Dieter Flick han trobat a faltar que futbolistes com Thomas Müller o Joshua Kimmich participessin més.

Coman decideix la final

Els quinze minuts de descans no han canviat en excés el guió del duel, encara que sí que l’han calmat lleugerament. El primer quart d’hora de la represa ha estat tranquil, com si els dos equips s’haguessin donat una treva momentània abans que tornés la tempesta. Després, però, el Bayern ha fet un pas endavant i ha exhibit una versió semblant a la que va destrossar el Chelsea, el Barça i l’Olympique de Lió en les rondes prèvies. La piconadora ha tornat i el PSG no ha pogut fer res per frenar-la. Enmig del terratrèmol, Kimmich s’ha redimit de la seva primera meitat a l’ombra i s’ha inventat una assistència màgica al segon pal que Coman no ha desaprofitat. El francès ha fet una gran rematada de cap contra la qual Keylor Navas no ha pogut fer res. El mateix extrem ha tingut una nova oportunitat per ampliar l’avantatge pocs instants després, però Thiago Silva ha desviat, sota la línia de gol, la seva rematada.

El Paris Saint-Germain no s’ha rendit i després de sobreviure al setge del rival ha buscat la diana de l’empat. Els de Thomas Tuchel, que han lamentat que Neymar i Mbappé no hagin estat massa encertats en el partit més important de la història del club, han acaronat la pròrroga: Di María ha deixat sol Marquinhos davant Neuer, però el porter alemany s’ha fet molt gran i ha frustrat el brasiler. El Bayern de Munic no ha patit massa més per mantenir a zero la seva porteria i ha guanyat la seva sisena Champions, un èxit molt més que merescut després d’una temporada espectacular des de l’arribada de Flick a la banqueta local de l’Allianz Arena. El club alemany, a més, ha tornat a donar un cop de puny sobre la taula i ha encarregat el segon triplet de la seva història.

Més informació

Comentaris

    Ramon Agost 24, 2020 12:09 am
    Ja fou de traca que d'uns torneigs que s'hi participava per invitació d'un diari que els organitzava s'assimilessin com oficials a posteriori. Però que ara se'ls compti com Champions és el desideràtum. La Champions data del 92 o 93.
    Ramon Agost 24, 2020 12:11 am
    Quan la màxima competició europea era per a campions, no n'hi deien Champions. N'hi diuen Champions d'ençà que ja no era reservada a campions. O sigui que és un nom estúpid. Com TV3. O com APM. No com Tavèrnia, Colono's i Pudents, que, aquests sí, són molt encertats.

Nou comentari