El sorteig dels setzens de final de l’Europa League no ha estat benèvol per a l’Espanyol, que s’enfrontarà al Wolverhampton de la Premier League. El conjunt britànic era un dels rivals més complicats del segon bombo de la ronda europea però també és cert que els de Machín s’estalvien així rivals de major entitat com podien ser el Bayer Leverkusen o el Shakhtar Donesk. El principal hàndicap de l’eliminatòria, però, serà sens dubte el ‘factor Premier’. Els equips anglesos acostumen a disputar l’Europa League amb la unitat B, però aquest Wolverhampton, amb futbolistes d’entitat com Joao Moutinho, l’exblaugrana Adama Traoré o Raúl Jiménez, està destinant molts esforços i recursos a aquesta competició. L’anada es disputarà el 20 de febrer a Anglaterra i la tornada el 27 a l’RCDE Stadium.
Els blanc-i-blaus han quallat una Europa League gairebé immillorable. Si Europa ha estat el Yin, però, la Lliga ha estat el Yang. És per això mateix, doncs, que el contrast crida tant l’atenció. A excepció de la darrera desfeta continental davant el CSKA de Moscou –on es va perdre també el rècord d’imbatibilitat europea-, els blanc-i-blaus han dominat amb puny de ferro el grup H fins el punt que el liderat ha estat quelcom que no ha donat pas a cap mena de discussió. Per més inri, el sentiment europeu enlluerna encara una pericada que, tot i el mal tràngol de la Lliga, portava molt de temps sense aparèixer en aquestes altes esferes.
Ludogorets, Ferencváros i CSKA de Moscou no han presentat pràcticament oposició a un equip que trobava com a casa a l’Europa League. Mentre al continent tot era joia i alegria, a la Lliga era desesperació. Potser és per això, que l’Espanyol s’aferra encara a aquesta ronda europea que està sent una autèntica alliberació. Ara, però, la Lliga és l’absoluta i indiscutible prioritat d’un equip que necessita mostrar cada dia la versió del Betis si no vol que l’infern de segona sigui una realitat.
