El futbol té cops amagats. Tocaven a morts per a un Espanyol que, enfonsat i sense esma, perdia amb estrèpit a la Ceràmica a 15 minuts del final. El que no sabia el Vila-real, però, és que a vegades l’èpica també pot entrar en escena i la història, precisament, demostra que l’Espanyol és un equip abonat als finals d’infart i a les reaccions miraculoses. Amb tot perdut i amb el descens a la palestra, un autogol de Bonera i una obra d’art de Rosales han donat vida a un equip que estava tancant un cicle a Vila-real. El drama ha modulat, finalment, i els de Rubi s’enduen un puntàs de la Ceràmica. Caldrà, tot i això, canviar encara moltes coses.
El club dels miracles
Glòria o condemna. Una palpitació que, per molt que Rubi s’entestés a negar-ho durant la prèvia, donava aires de final al duel a l’estadi de la Ceràmica. La visita al Vila-real, a priori un partit normal de mitjans de temporada, s’havia convertit inevitablement en una cita de vital ascendència per a un Espanyol obligat a guanyar per, més enllà de sortir del pou, reforçar la debilitada posició de Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’. Al·licients més que suficients per saltar a la gespa de la Ceràmica amb la lliçó ben apresa i amb la clara premissa de revertir una situació que evocava l’equip al descens. Amb evidents tints dramàtics i només un punt per sobre de les places de càstig, Rubi ha optat per deixar Marc Roca a la banqueta i donar entrada a Víctor Sánchez. Contenció per creació, el plantejament deixava molt clar que l’Espanyol basava moltes de les seves aspiracions en no perdre.
L’Espanyol, però, necessita creure-s’ho. Apagats i focalitzats en no encaixar, els blanc-i-blaus han sortit a veure-les venir davant un Vila-real que, tocat i pràcticament enfonsat a la classificació, que ha agafat ràpidament la iniciativa. Quelcom que, sumat a la por a perdre, ha provocat que els espanyolistes no mostressin pràcticament resistència a un rival que s’acostava cada vegada més. I quan no lluites, quan l’actitud no és l’adequada i quan malauradament no te’n surts, acostuma a passar el què ha passat a la mitja hora de joc. En l’enèsim error a pilota aturada d’aquest Espanyol, Iborra ha recollit un rebuig del travesser per anotar el primer a plaer (1-0). La passivitat de la defensa, esgarrifosa, provocava que, amb només 45 minuts de marge, els blanc-i-blaus es veiessin forçats a donar-ho tot si no volien que els despatxos prenguessin la paraula al llarg d’aquesta setmana.
Un tot o res
La segona meitat, doncs, era un tot o res. O frenar la sagnia, o seguir amb el martiri. En una jornada on l’Espanyol, en un tram crític de la temporada, podia caure en descens, els de Rubi han sortit notablement més activats a la represa i, com a mínim, han deixat clar que oposarien resistència. Donant entrada a Melendo per l’erràtic Víctor Sánchez, Rubi ha estat capaç de modular la cara a un equip que ha començat a carburar. Atacar ja no feia por i l’Espanyol, fins i tot, ha arribat a fregar l’empat amb dues temptatives consecutives de Borja Iglesias i Dídac Vilà. Per contra, Pedraza fregava la sentència en una jugada on, increïblement, cap dels defenses de l’Espanyol ha estat capaç de sortir-li al pas des de la zona de mitjos. Una de freda i una de calenta.
Les dinàmiques, però, regnen al món del futbol i l’Espanyol, per si no n’hi havia prou, ha regalat el segon al Vila-real. En una pena màxima molt rigorosa d’Hermoso a Ekambi, la brújula ‘grogueta’, Santi Cazorla, ha sentenciat Diego López en executar-la a la perfecció (2-0). Tocats i sense esma, Rubi ha donat entrada al debutant Ferreyra per mirar d’esmenar el drama.
Rosales reviu l’Espanyol
El futbol, però, té cops amagats. Amb el partit vist per sentència, els blanc-i-blaus s’han trobat amb la sort de cara quan Bonera, sense oposició a l’àrea, ha introduït la pilota a la seva pròpia porteria (2-1). Una injecció de moral que, reforçada amb l’entrada de Wu Lei, ha acabat sent una injecció d’eufòria. Rosales, apagat durant tot el partit, ha deixat glaçada la Ceràmica en anotar el gol de la temporada per a l’Espanyol. El veneçolà, des del vèrtex de l’àrea, s’ha tret de la màniga una rosca imparable que ha superat Asenjo (2-2). En un tancar i obrir d’ulls, l’Espanyol s’ha trobat amb l’empat i veu com, per increïble que sembli, pot extreure una bona valoració de la seva visita a l’estadi ‘groguet’.
