“Vull estar a la Champions en menys de tres anys”, va manifestar Chen Yansheng quan va assumir el càrrec de president blanc-i-blau el gener de 2016. Ara com ara, sembla una quimera que l’Espanyol es classifiqui la temporada vinent per jugar a Europa. Si les coses no canvien molt, el club català acabarà el curs amb decepció, un altre cop. L’ambició del màxim accionista perico -Rastar Group acumula el 99,25% de les accions de l’entitat- s’ha vist frenada perquè el govern xinès considera que invertir en futbol a l’estranger no és estratègic per al país asiàtic. Chen ha tancat l’aixeta i l’Espanyol, que ja no pateix les angúnies econòmiques d’anys enrere gràcies als més de 150 milions d’euros invertits per l’empresari oriental, camina cap a l’autosuficiència. Això fa que el projecte s’hagi estancat i que l’objectiu europeu s’hagi ajornat.
Un canvi d’estratègia
“No estem en un Espanyol de retallades, però tampoc som rics”, reconeixia el vicepresident Carlos García-Pont fa uns mesos. Óscar Perarnau, director general esportiu de l’entitat, va explicar que en matèria de planificació i fitxatges el club s’havia “adaptat a la situació actual econòmica”, tot esforçant-se a parlar d’un “creixement desaccelerat”. La destitució del conseller delegat Ramón Robert i la venda de Javi Fuego, tot i l’oposició de Sánchez Flores, evidencien que l’Espanyol ha iniciat un canvi d’estratègia, com explicava L’Esportiu fa unes setmanes. Quique o l’entrenador que arribi, si és que n’arriba un de nou, ja no tindrà tant pes en les decisions esportives. Decidirà Perarnau.
El club s’ha fixat l’objectiu de reduir les fitxes més altes que s’han anat pagant d’ençà que va arribar Chen a l’Espanyol -el veterà Diego López és el que més diners guanya de la plantilla-. Javi Fuego era un dels que més cobrava i per aquesta raó va marxar el mes de gener. La seva sortida va suposar un nou distanciament entre l’entitat i Quique, trist des de l’estiu perquè Ramón Robert no havia complert la seva promesa de portar-li “fitxatges il·lusionants”. El famós límit salarial no ho va permetre a causa del dispendi blanc-i-blau en matèria d’incorporacions i salaris des del gener de 2016. Segons L’Esportiu, l’objectiu és evitar que això torni a passar amb la posada en marxa d’una planificació més assenyada per mirar de créixer des de l’autosuficiència: fitxar jugadors emergents, a baix cost, que puguin revalorar-se. Model Sevilla o Vila-real.
