L’Espanyol ha aprovat l’examen del Ciutat de València amb un cinc pelat, insuficient per fixar objectius. Li ha mancat ambició. Els blanc-i-blaus encara no decideixen que volen ser de grans i continuen en terra de ningú. Difícilment canviï d’aquí a final de temporada. A Orriols, un gol salvador de Leo Baptistao, ha allunyat, un cop més, el fantasma del descens. El record del dia del Madrid s’ha diluït amb la mateixa facilitat que el Llevant, pràcticament inofensiu, s’ha trobat amb un gol per l’apagada general dels pericos. Els modestos li fan bola als de Quique, avui ennuegats amb la pilota fins a l’aparició prodigiosa de Jurado al descompte. Aquest Espanyol, que no el de dimarts, deixa fred a tothom. A València, només ha fet mèrits per no patir i per no tornar a fer d’equip aspirina. Mirar cap a Europa és una quimera.
Un començament prou prometedor
Els blanc-i-blaus havien entès que si no volen llançar la temporada han de començar a sumar de tres en tres, també, contra els rivals de la part baixa. No n’hi ha prou amb guanyar només contra els grans de la competició, però una cosa és voler i l’altra, poder. Amb la teoria ben apresa, els pupils de Quique han saltat a la gespa del Ciutat de València amb la voluntat de tornar a ser regulars a la Lliga des de la tinença de la pilota, punt feble dels pericos. L’onze de Sánchez Flores, amb Granero i Marc Navarro però sense ‘la Roca’ Sánchez i Sergio García, que pateixen molèsties físiques, ja advertia un conjunt ambiciós. El començament augurava un desenllaç feliç.
Marc Navarro s’ha trobat una autopista pel seu carril. El lateral català no ha parat de pujar i baixar la seva banda, i s’ha erigit en l’arma més esmolada d’un Espanyol que ha monopolitzat la primera mitja hora de partit. El domini blanc-i-blau s’ha gestat al mig però el perill sempre ha arribat pels costats. Això sí, cap de les centrades de Piatti, Aarón i Navarro ha trobat un rematador decent. L’Espanyol ha abusat de penjar pilotes des dels costats. Enfront d’un Llevant nerviós i poruc, molt feble i dubitatiu en defensa, als de Quique, al primer temps, els ha faltat profunditat, com de costum. Amb una rematada per sobre del travesser després d’una bona jugada d’estratègia, Granero és el que més s’ha acostat al gol.
Ensurt de Diego López
Al Llevant, només Morales i Pazzini. Tot i el monòleg català, el davanter italià ha pescat dues pilotes dins de l’àrea que podrien haver castigat la manca de punteria blanc-i-blava. Diego i el lateral de la xarxa han evitat que els granotes, que no guanyen des del 19 de novembre, s’avancessin. Precisament, Diego López, abans del descans, ha donat l’ensurt del dia. El porter gallec ha topat violentament amb Sadiku quan mirava de rebutjar una centrada i ha quedat estès sobre la gespa d’Orriols. En un primer moment, el pànic s’ha instal·lat en els futbolistes catalans, que s’han tranquil·litzat quan han vist que l’ex porter del Madrid responia. Diego, que feia 290 minuts que no encaixava un gol, ha marxat amb llitera a l’hospital i Pau l’ha substituït. Segons el club, el porter pateix un traumatisme cranial amb pèrdua de consciència. Està pendent de que li facin més proves.
La represa ha desendollat l’Espanyol del partit. Els catalans, sense tensió en defensa, han donat ales a un Llevant ferit. Primer Víctor Sánchez, amb una planxa innecessària a la frontal, i després Marc Navarro, amb una agafada imprudent dins l’àrea que l’àrbitre ha assenyalat com a penal, han evidenciat una manca d’atenció greu de part dels visitants. Pau no és Diego López i no ha pogut parar el llançament de penal de Morales. Gol injust perquè la innocent infracció de Navarro estava precedida d’un fora de joc clar. Quan els de Quique han obert els ulls, ja perdien.
Les presses mai són bones conselleres, encara menys per a un Espanyol que té molts problemes per fer front a un resultat desfavorable. El Llevant, amb molt poc, ha desbravat l’impuls inicial dels pericos, que no trobaven la manera de reaccionar després de l’1-0 d’un rival que, amb els tres punts, salvava el cap del seu tècnic. Les centrades laterals han estat l’únic argument català per mirar de capgirar el marcador. Marc Navarro s’ha fet un fart de posar pilotes a l’àrea, gairebé sempre sense èxit. Com a l’Espanyol, al lateral li ha faltat ambició per trepitjar l’àrea en lloc de posar-la sempre des de la línia de fons.
El Llevant era un flam i ha acabat defensant-se massa a prop d’Oier. Els locals, nerviosos i necessitats, han permès un taqui gol blanc-i-blau. Sense més eines que l’enginy de Jurado, l’Espanyol ha trobat el camí del gol, altra vegada després del 90′. El mitjapunta andalús, amb molta habilitat, s’ha desfet de dos rivals abans de filtrar una pilota al cor de l’àrea que Leo Baptistao ha transformat en l’empat. El brasiler ha salvat els mobles i ha firmat el quart gol perico a les acaballes en els cinc últims partits. Amb l’1-1, els catalans, abonats a les dianes de darrera hora, han sentenciat a Muñiz, entrenador del Llevant, i han frustrat el triomf d’un rival enfonsat. L’Espanyol, que es desbrava i es desendolla amb massa facilitat contra els modestos, ha rescatat un punt agònic i merescut, però insuficient per mirar cap amunt.