Torna la calma a Cornellà (1-0)

Sergio García culmina al 88' una gran actuació blanc-i-blava enfront de l'Atlètic de Madrid i posa la primera pedra de la reacció de l'Espanyol

L’Espanyol s’allunya les pors amb un triomf de molt prestigi enfront de l’Atlètic de Madrid, fins al dia d’avui invicte en aquesta Lliga i imbatut a domicili des de fa més d’un any. Els blanc-i-blaus han ofert indicis de reacció al llarg de tot el partit però no han trobat el camí del gol fins a les acaballes. Sergio García ha evitat un déjà vu -contra el València els pericos també van merèixer els tres punts- i ha donat una altra vida al projecte Chen i a Sánchez Flores per suavitzar un hivern que es preveia molt fred a les oficines de Cornellà-El Prat. La revolució de Quique funciona i L’Espanyol acaba l’any amb un somriure i s’espolsa el fantasma del descens, ara a cinc punts. Torna la calma al RCDE Stadium, que fa només 15 dies va demanar el cessament del tècnic madrileny.

Versió conservadora del 4-3-2-1

 

Quique ha tornat a sacsejar l’onze. El tècnic madrileny ha repetit el 4-2-3-1 que va estrenar a Gran Canària però amb dues variacions: Fuego i Javi López -no jugava des de la segona jornada de Lliga- han entrat en lloc de Granero i Víctor Sánchez; aquest últim baixa per sanció. David López s’ha mantingut al centre del camp, avui molt més conservador que a Las Palmas per la presència d’un futbolista purament de contenció com és Javi Fuego. Sánchez Flores, que ha volgut protegir l’equip amb el seu canvi de peces, ha seguit confiant en Óscar Duarte per liderar la defensa i en el trident Sergio García, Gerard Moreno i Leo Baptistao que tan bé va funcionar el diumenge passat.

 

Enfront d’un Atlètic de Madrid de característiques similars a l’Espanyol, el conjunt de Quique ha saltat al camp molt concentrat i replegat per evitar badades i espais explotables pels matalassers, que només començar ja han avisat del perill que tenen en transicions ràpides. Al 5′ Griezmann ha conduït molt bé un contracop, precedit d’una mà clara de Filipe Luís que no ha vist l’àrbitre, que ha acabat amb un xut molt alt de Thomas.

De bon inici l’Atlètic, un equip que prefereix córrer que tenir la pilota, ha portat el pes del partit. Els pupils de Quique ho han permès perquè també se senten més còmodes sense la possessió i amb espais. Tanmateix, els pericos no s’han precipitat en excés ni han regalat la bimba quan l’han tingut com han fet massa sovint aquesta temporada. La tornada de David López al centre del camp ha donat un altre aire a l’equip en termes d’associació.

 

Amb el pas dels minuts els blanc-i-blaus s’han sobreposat a la intensitat matalassera a còpia de recuperacions i circulacions ràpides i verticals. Així, en un contracop dirigit per Sergio García, Leo Baptistao s’ha plantat sol davant d’Oblak. Ha fallat. Imperdonable enfront d’un rival tan hermètic com l’Atlètic de Simeone, el conjunt menys golejat de la Lliga.

 

Déjà vu al RCDE Stadium

 

A la primera part l’Espanyol ha transmès molt més que el seu contrincant -en bona part gràcies a les incursions d’Aarón per la seva banda i a la clarividència de Sergio García- com ja va fer contra el València. Mateix guió i mateixa sort perquè, tot i els bons 45 minuts inicials dels catalans, el partit ha arribat al descans amb empat. I encara gràcies: Hermoso gairebé es fa el 0-1 en pròpia porteria després d’una bona acció en banda de Griezmann.

 

L’Espanyol també ha arrancat la represa proposant més que l’Atlètic, que durant molt de temps només ha viscut de les escasses errades locals. La possessió era pels matalassers i el futbol, dels blanc-i-blaus. Tot i això, l’equip de Simeone viu prou tranquil a prop de l’abisme i sap controlar aquest tipus de context perquè gairebé s’hi enfronta cada setmana. Els matalassers, conscients que només amb una segurament en tindrien prou per guanyar, no s’han posat nerviosos.

 

L’Atlètic també perdona

 

Gerard Moreno i Sergio García, en vistes de la desventurada nit de Leo Baptistao -substituït per Piatti-, s’han carregat el pes ofensiu de l’Espanyol per mirar de trobar el camí del gol i acabar la feina, que sempre és el més difícil enfront de l’Atlètic. Gairebé ho aconsegueixen al 67′ en una rematada des del punt de penal de Sergio García que ha sortit desviada per molt poc. L’assistència fou del seu soci de Santa Perpètua. Poc després els matalassers han tingut l’ocasió que esperaven, però sorprenentment l’han errat. Gameiro ha aprofitat una desatenció d’Hermoso per plantar-se sol davant de Pau, que ha aturat sense massa problemes la rematada tova i centrada de l’atacant francès. Ha estat el primer xut entre pals de l’Atlètic en tot el partit.

 

Sergio García fa justícia

 

Gerard Moreno és molt tossut i no ha deixat d’intentar-ho. Al 78′ ha tornat a posar a prova a Oblak amb un xut enroscat que no ha sorprès al porter eslovè. L’Espanyol no ha signat una treva i ha persistit fins que ha trobat el premi del gol. Ha arribat al 88′, quan semblava que la moneda només podia caure del cantó matalasser, i l’ha marcat Sergio García. El del Bon Pastor ha culminat magistralment amb l’interior del peu dret una passada deliciosa de Granero després d’una bona acció combinativa dels blanc-i-blaus. Avui s’ha fet justicia al RCDE Stadium.

 

No hi ha hagut temps per més. L’Espanyol s’ha tornat imprevisible i ha aconseguit una fita inèdita aquesta temporada, guanyar l’Atlètic com a local. El triomf, que representa un baló d’oxigen pel club i per l’entrenador, s’albira com un punt d’inflexió per un equip que no hauria de competir pel descens sinó per objectius més ambiciosos. Si a Gran Canària la fragilitat mental del conjunt de Sánchez Flores va fer perdre dos punts a l’Espanyol, avui la fortalesa psicològica i la persistència perica -enfront d’un dels rivals que més desgasta en aquest sentit- ha contribuït necessàriament a la victòria catalana. Els símptomes de Las Palmas ja preveien que la reacció arribaria aviat. Doncs ja és aquí. Torna la calma a Cornellà.

Nou comentari