Borja Iglesias celebra el seu gol contra l'Athletic Club.
Borja Iglesias celebra el seu gol contra l’Athletic Club. | EFE

No es pessiguin, és real. Mirin la classificació i vagin amb el cap més alt que mai perquè l’Espanyol torna a ser el segon classificat de Primera Divisió. Els de Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ han tornat a fer de l’RCDE Stadium el seu millor aliat i firmen el desitjat 5 de 5 a casa davant el sempre temible Athletic Club (1-0). Borja Iglesias, que guanya números —si és que ja no els té tots— per erigir-se com el jugador franquícia de l’equip, ha tornat a obrir la llauna amb un gol que fa que el cel sigui quasi blanc-i-blau. L’Espanyol ha sabut permutar i adaptar-se perfectament a tot allò que demanava el partit per noquejar els bascos i, de retruc, reafirmar altra vegada que aquest equip sí que dona per més.

 

El ‘Panda’ torna a trencar el guió

 

El ple de victòries a casa era una absoluta prioritat. Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ ja insinuava durant la prèvia que, més enllà de les formes, a vegades l’equip havia de tenir la capacitat d’adaptar-se per aconseguir la màxima del futbol: els tres punts. L’efecte dilluns  —només 14.328 persones eren a la graderia de l’RCDE Stadium­— ha semblat trastocar els habituals plans d’un Espanyol que ha sortit més atemorit que mai. L’Athletic Club, durant els primers compassos de partit, ha trobat la fórmula per neutralitzar el sempre ofensiu equip blanc-i-blau. Encarcarats, incòmodes i, per moments, dominats per un equip de Berizzo que, tot i els mals resultats obtinguts, forçava l’Espanyol a abusar del joc en llarg. I sense transicions i a base de joc directe, els espanyolistes es troben orfes de filosofia.

 

Les massa reticents pilotades no servien ni per inquietar un Athletic que, per contra, s’ha mostrat molt més dinàmic i atrevit que l’Espanyol. Però com ja va ocórrer en partits tancats com el de l’Eibar o el Valladolid, la fortuna de Rubi ha tornat a aflorar. Els blanc-i-blaus, quan més precisaven de l’aparició de les seves estrelles, han vist com el ‘Panda’ tornava a noquejar els més escèptics amb el seu sisè gol de la temporada. Borja Iglesias ha decidit trencar l’insípid guió inicial rematant de cap una precisa centrada de Dídac Vilà (1-0). Gol, alegria, celebració i ensurt; perquè, tot seguit, Iñaki Williams ha estavellat una pilota al pal que a punt ha estat de deixar glaçada la pericada abans d’arribar a la mitja part.

 

Equilibri, patiment i èxtasi

 

La primera meitat havia de servir de toc d’atenció i el retrocés del darrer dia davant el Valladolid havia de ser un estímul per tancar el partit com abans millor. I així ha estat. Els de Rubi han sortit notablement més endollats al segon temps i les enyorades transicions han tornat a l’escena. Sergi Darder, Marc Roca i Esteban Granero han donat un cop sobre la taula per intentar reconduir un Espanyol perdut durant bona part dels primers 45 minuts. Símptoma d’aquesta millora, de fet, ha estat un contraatac que Sergio García ha errat incomprensiblement quan, sol davant Iago Herrerín, ho tenia tot per fer la sentència local.

 

Sense treva ni compassió amb l’Athletic, l’Espanyol ha tornat a fer del joc de posició el seu millor aliat. L’aparició del mig camp ha estat clau perquè els homes d’atac també traguessin el cap; i així, els de Rubi han tornat a ser els amos i senyors del joc. Lluny d’adormir el partit, però, els catalans han sortit obstinats a sentenciar el partit i això ha provocat que Cornellà-El Prat visqués, pràcticament, els primers minuts de descontrol del curs. I per frenar aquesta tònica, Rubi ha optat per perdre verticalitat amb l’entrada de Pablo Piatti per un avui deslluït Leo Baptistao.

 

Els darrers quinze minuts han estat d’infart. Els espanyolistes han errat contínues ocasions de Darder i Borja Iglesias per tancar el partit i, com sempre, s’han aferrat al patiment —i als canvis de Javi Puado per Sergio García i de Víctor Sánchez per Esteban Granero— per lligar el partit i la segona plaça de la Lliga Santander. 



Nou comentari