Món Esport
Rubi no amaga la seva il·lusió: “Demà pot ser un dia màgic”

L’Espanyol ha tastat aquest any tot el què podia tastar. El fantasma del descens, la mediocritat, el gust de tenir aspiracions i l’anhel europeu. I és aquest últim, precisament, el que Rubi i l’equip volen aconseguir en aquesta última jornada davant la Reial Societat. A menys de 24 hores pel partit més important de la història a Cornellà-El Prat, el tècnic blanc-i-blau no s’ha volgut reprimir i ha mantingut el seu discurs més optimista: “És molt especial i demà pot ser un dia màgic. L’estat d’ànim del vestidor és insuperable i és la setmana que més content puc estar de la manera com han entrenat”.

Europa, per tant, és una possibilitat real sempre que es guanyi i l’Athletic Club caigui al Pizuján. Sobre aquesta carambola, Rubi explica que “no estarem pendents però sabrem què passa” i comenta: “No ens podem deixar anar ni un segon. Sabem que tot passa perquè nosaltres guanyem, tot el què passi a partir d’aquí serà bo”. I, en aquesta mateixa línia i preguntat per la possibilitat d’un empat pactat entre Sevilla i Athletic Club, el de Vilassar no dubta: “No ho considero possible. Són dos equips històrics, defensen el prestigi de la institució i no crec que pactin absolutament res”.

Les paraules de Rubi prèvies a l’Espanyol-Reial Societat

La motivació per la ‘final’: “És molt especial i demà pot ser un dia màgic. L’estat d’ànim del vestidor és insuperable i és la setmana que més content puc estar de la manera com han entrenat”.

Pendents del Pizjuán: “No ens podem deixar anar ni un segon. Sabem que tot passa perquè nosaltres guanyem, tot el què passi a partir d’aquí serà bo. El cert és que no estarem pendents però sí que sabrem què passa”.

La possibilitat d’un empat a Sevilla: “No ho considero possible. Són dos equips històrics, defensen el prestigi de la institució i no crec que pactin absolutament res”.

El rival: “És un partit molt atractiu també pel nivell de la Reial Societat, tenen una filosofia molt similar a la nostra i és possible que es vegi un partit d’anada i tornada, tot i que l’intentarem controlar”.

La temporada, una muntanya russa:  “Ha estat una única muntanya… no sé fins a quin punt hem estat regulars. Com a entrenador ha estat un aprenentatge continu per saber com sortir de totes aquestes situacions. Estic satisfet per com vam treballar per encaixar les crítiques i ho valoro com un aprenentatge”.



Més notícies

Fins a l’últim alè (0-2)

Notícia: Fins a l’últim alè (0-2)
Comparteix
Un doblet de Borja Iglesias a Butarque permet als de Rubi somiar amb una última jornada que s'erigeix com una autèntica final europea
Notícia: Fins a l’últim alè (0-2) - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa