A Pablo Machín se li confien les claus del projecte blanc-i-blau. Estimat a Sòria i venerat a Girona, el numantí pot presumir de ser un tècnic fet a si mateix i a qui l’elit no ha pertorbat el seu camí. D’idees clares però no inamovibles, Machín guanya i perd amb el seu innegociable 3-5-3. Un sistema atípic i que aplicarà a Cornellà-El Prat com ja ha fet abans en un Montilivi que va servir de trampolí cap a la fama. Primer va ser Sevilla i ara és Barcelona, el camí de Machín segueix avançant i, de la mà de l’Espanyol, club i entrenador esperen no espatllar una relació que d’entrada sembla que pot ser fructífera.
Avís, però, per a navegants. Gallego també il·lusionava i ara, només quatre mesos després d’assumir el càrrec, ha vist com se li rescindia el contracte a resultes de la deriva d’un equip que no aixeca el cap. Que l’aixequi o no serà la sort de Machín i d’una pericada que puja de nou al tren de l’esperança. La tria de Rufete està feta, ara només manca esperar que l’aposta hagi estat efectiva i que el de Sòria pugui aconseguir tots els reptes proposats.
Una nova esperança
I és que Machín, un tècnic que agradava des de feia temps a la direcció esportiva i que ja havia sonat per rellevar Rubi, transmet l’esperança necessària a Can Perico. S’hi confia, a part de per la seva manera d’entendre el futbol, per la seva faceta motivacional. Només així, s’entén que l’entrenador de Sòria fos capaç de salvar el Girona de les brases de la Segona Divisió B el curs 2014-15 i de portar-lo amb èxit a Primera anys després. Aquest mateix dimecres es reunirà amb els capitans de l’Espanyol en el què serà la primera passa per intentar sortir de la tèrbola situació que travessa l’equip blanc-i-blau.
Recuperar el factor Cornellà
Com a Montilivi i al Pizjuán. L’RCDE Stadium posarà a examen la tasca d’un Machín que, sí o sí, s’ha de fer fort a casa. El 0 de 12 com a local pesa massa a un Espanyol que, a causa de la nefasta ratxa a Cornellà, s’enfonsa a la penúltima plaça de la classificació. L’hermetisme a Cornellà-El Prat, per tant, ha de ser innegociable per a Pablo Machín si vol treure l’equip de la zona baixa de la classificació.
Instaurar el seu 3-5-2
I té fusta per fer-ho. La plantilla compta amb fins a cinc centrals (David López, Calero, Naldo, Lluís López i Bernardo) i amb dos laterals llargs com són Adrià Pedrosa i Sébastien Corchiá, més enllà de Pablo Piatti, que es pot adaptar perfectament en aquesta posició. En atac, Machín comptarà amb puntes de referència, com Ferreyra i Calleri, que s’assimilen molt a altres atacants que ha dirigit al llarg de la seva carrera com André Silva, Stuani o Sandaza.
Recuperar Melendo i Darder
El millor Espanyol passa pels peus de Melendo i Darder. Desplaçats amb David Gallego, el sorià té ara la missió de donar-los de nou la batuta del mig del camp blanc-i-blau. Ja amb Rubi, el ‘14’ i el d’Artà van erigir-se com els autèntics baluards d’un Espanyol que creixia a passos de gegant de la mà també de Marc Roca. A qui Machín faria bé de tornar a atorgar màxim protagonista fent-lo jugar més a prop dels atacants.
Mantenir viu el somni d’Europa
És segurament el més prescindible dels reptes, tot i que sí que és cert que és també el més il·lusionant. La Lliga dona de menjar, sí; però Europa alimenta els somnis d’una pericada que duia més de dotze anys sense assaborir-la. Amb una situació favorable gràcies al cop d’efecte de Moscou, el nou equip de Pablo Machín tindrà el repte d’intentar tornar al bon camí a la competició domèstic mentre conserven viu l’anhel europeu.
