La vida dona segones, terceres i, fins i tot, quartes oportunitats. Paradigmàticament, això és el què li passa aquest curs a un Espanyol que veu com, tot i deixar-se sis dels últims nou punts en joc, encara té una última oportunitat de reenganxar-se a la lluita per Europa. L’escull, però, és ja pràcticament inassolible per a un equip que al Villamarín va veure com se li escapava la glòria en el temps de descompte. I amb només tres partits de marge i a sis punts d’Europa a falta de només nou per disputar-ne la disjuntiva és clara: seguir lluitant per quelcom pràcticament impossible o deixar-ho tot –altra vegada- per l’any vinent.

La visita d’un dels grans de la categoria, l’Atlètic de Madrid, es preveu com una prova d’altíssim voltatge per mesurar quina és l’ambició real del grup (16:15 / BeIN Sports). Sabent que, després del xàfec a Sevilla, potser ja és massa tard per fer càbales europees, els homes de Rubi també s’aferren a l’objectiu de superar els 50 punts, quelcom que només s’ha aconseguit en tres ocasions en el què va de segle. Qui no es conforma, doncs, és perquè no vol en un Espanyol en plena fase de creixement i intenta solidificar les seves bases en aquest final de curs. Més enllà dels estímuls per acabar bé el curs, els tres partits que resten han de servir bàsicament per instaurar unes rutines i sobretot un estil que l’any vinent hauria de ser, ara ja sí, irreconeixible.

Com més amunt millor

Si bé és cert que el discurs de portes enfora és el més optimista possible, també ho és que la realitat impera per a un Espanyol que necessitaria una carambola inèdita per a poder assumir el què es predica. És l’hora, doncs, d’intentar trobar noves fórmules com ja va fer David Gallego en rellevar Quique Sánchez Flores en el tram final del curs 2017-18. Apostar definitivament pel 4-4-2 o seguir fantasiant amb el 4-3-3 ha de ser la gran decisió de Rubi per tancar la temporada. Tot el que sigui definir un dibuix clarivident, serà bo per a un equip que el curs que ve podrà jugar sense contradiccions.

De moment i tal com ha mostrat Rubi al llarg de les darreres setmanes, la idea és ben clara. Amb el mig del camp com a pal de paller i donant entrada a futbolistes que permeten fer de contrapunt -com ara Víctor Sánchez- en un equip on predomina el bon gust per la pilota, el tècnic de Vilassar sembla haver trobat la fórmula per aconseguir els que, fins ara, estan sent els millors resultats de la temporada. Consolidar aquesta idea i indagar en les múltiples possibilitats d’una plantilla aquest any força descompensada, ha de ser l’objectiu real per aquests tres únics partits que manquen.

Possible alineació: Diego López; Rosales, Duarte, Hermoso, Dídac Vilà; Marc Roca, Darder, Víctor Sánchez, Melendo; Wu Lei i Borja Iglesias.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa