El d’avui no ha estat un dia qualsevol a l’RCDE Stadium. L’estiu s’ha fet llarg, però ja havien passat quatre mesos –i tres llargues eliminatòries prèvies– d’aquella victòria gloriosa contra la Reial Societat i, 4.509 dies després de la mítica final de Glasgow, els seguidors de l’Espanyol han tornat a viure una altra nit europea. Amb tot el que aquesta implica. Benvinguts, rivals poc coneguts amb noms impronunciables. Benvinguts, partits poc contemplatius i farcits d’alternatives. Benvinguts, xocs culturals i futbolístics que són capaços de concentrar afeccionats de diferents parts del món, pendents del que passa sobre un terreny de joc. Benvingudes, il·lusió, esperança i emoció. Benvinguda, Europa League.
L’afecció blanc-i-blava ha estat a l’altura de les expectatives. La pericada no ha deixat de remar en cap moment, fins i tot quan el Ferencvarós hongarès s’ha avançat a la primera meitat i li ha recordat que la seva història està forjada a base de decepcions. Els seguidors catalans han estat exemplars i han tornar a tastar el dolç sabor de somiar amb una remuntada heroica, però també han tingut temps de provar l’amarga sensació de deixar escapar dos punts en un partit en què el seu equip ha estat molt superior. Això és Europa. I no es pot perdonar ni un segon perquè ho pots acabar pagant. Però el camí només acaba de començar i, si els de David Gallego juguen com ho han fet la segona part, la seva trajectòria continental promet allargar-se, com a mínim, fins a les eliminatòries.
Un rècord per veure el got mig ple
L’Espanyol no ha pogut sumar els tres punts, però el seu retorn a Europa després de dotze anys ha servit per batre el rècord d’imbatibilitat que, fins ara, posseïa l’Ajax de Luis van Gal, que va estar 21 partits sense conèixer la derrota entre el 1994 i 1996, període durant el qual va aixecar una Champions i una Supercopa d’Europa. Amb el partit d’avui, el conjunt perico ha sumat 22 compromisos sense conèixer la derrota al continent (15 victòries i set empats), una fita amb la qual somiava des del 2007. Qui no es consola és perquè no vol. El conjunt blanc-i-blau ha començat la competició de les sorpreses amb un ensurt, però tot i això ha escrit el seu nom en els llibres d’història i, a més, podria ser pitjor. I si no que li diguin al teòric equip més fort del grup, que ha caigut al camp del Ludogorets amb un resultat molt voluminós (5-1).
