No ha pogut ser. L’Espanyol ha estat víctima d’un altre ‘déjà vu’ al Sánchez Pizjuán quan, al darrer sospir del partit, ha vist com un gol local els privava de tornar-se a situar en una posició de privilegi. Els blanc-i-blaus han quallat una notable actuació a feu andalús però, altra vegada, la pilota aturada i els darrers minuts han estat definitius per negar-los la glòria. Els de Rubi poden marxar amb el cap ben alt de Nervión i clamar sense complexos que, amb partits així, són ferms candidats a jugar a Europa el curs vinent. Resultat negatiu però lectura més que positiva de la desfeta al Sánchez Pizjuán.
Amb el cap ben alt
La tarda s’havia posat bonica. Conscients que un triomf els donava la possibilitat de ser colíders, els blanc-i-blaus han sortit amb l’habitual ambició, tot i que amb peus de plom per la situació d’un rival, el Sevilla, que se situava només un punt per darrere a la classificació. Els de Pablo Machín, de fet, han donat el primer ensurt de la tarda amb una rematada de cap de Quincy que, amb suspens i davant l’excessiva passivitat de Diego López, ha picat al travesser de la porteria espanyolista. Com ja va passar el dia de l’Athletic Club, la pressió avançada dels locals impossibilitava el sempre fluït joc espanyolista i era el Sevilla qui marcava el tempo del partit.
En un partit sense mig del camp, els de Rubi confirmaven que lluny de Cornellà-El Prat se senten més còmodes mostrant la seva cara més pragmàtica. Sortir a defensar-se, però, mai ha estat una opció per aquest Espanyol i la situació ha propiciat que tan els blanc-i-blaus, amb internades ocasionals i suportats per l’efectivitat d’un Diego López gegant; com el Sevilla, per mitjà del perillós André Silva, freguessin el gol en diverses ocasions. Inquietar primer per atemorir després. Això és el que haurà pensat Borja Iglesias quan, per setena vegada aquesta temporada, ha perforat la meta rival (0-1). Una gran jugada col·lectiva dels espanyolistes ha acabat a peus de Sergi Darder que, després de superar la sortida de Vaclík, ha servit la diana en safata al ‘Panda’.
Borja Iglesias, Diego López i insistència. Un còctel explosiu que aquesta temporada està resultant d’allò més per un Espanyol que veia com tornava a coliderar la taula amb el rival ciutadà, el Barça.
‘Déjà vu’ blanc-i-blau
La segona meitat havia de servir per posar a prova tot allò que va fallar a Valladolid quan, en situació similar, l’Espanyol va deixar escapar el lideratge en solitari quan ja ho tocava amb els dits. El Sevilla ha sortit disposat a revertir la situació i, amb més cor que cap, ha intentat desfer l’entramat defensiu dels catalans. Els espanyolistes, per contra, han sabut jugar les seves cartes amb el nerviós —i per moments violent— Sevilla i Borja Iglesias, al quart d’hora de la segona, ha tornat a entrar en escena per fer lluir Vaclík després d’una magistral contra dels de Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’.
La situació era idònia quan el rival ha tornat a colpejar al taló d’Aquil·les. Una altra vegada la pilota aturada ha noquejat l’Espanyol quan, en un córner, Gabriel Mercado ha aprofitat la passivitat de la defensa espanyolista per empatar a plaer (1-1). Diego López, avui superlatiu en moltes accions del joc, no ha sortit a defensar la seva zona i el central argentí ho ha aprofitat per fer el gol local. I just després del gol ha arribat la polèmica. Una gran contra perica ha acabat a peus de Sergio García que, quan encarava el porter rival, ha estat atropellat pel golejador Mercado. De manera molt rigorosa, però, el col·legiat no ha aturat el joc per revisar l’acció al VAR i del possible penal s’ha passat al no res.
L’empat ha pesat com una llosa per un Espanyol que, a més a més, ha vist com es lesionava Sergi Darder. Víctor Sánchez i Javi López, més enllà de l’entrada inicial de Baptistao, han entrat per aferrar-se a la contenció i per comandar un Espanyol conscient que havia de patir. Ben Yedder, a només 5 minuts pel final, ha enviat la pilota a la fusta i, posteriorment, ha acabat fent el gol de la desfeta al darrer minut de partit (2-1). Ràbia i injustícia per un Espanyol que avui ha merescut molt més.
