Ha estat la crònica d’un adeu anunciat. Concretament, i per explorar l’arrel del problema, cal remuntar-se al passat 1 de desembre. L’Espanyol rebia l’Osasuna a Cornellà-El Prat amb el convenciment que havia de ser el dia. El somni, però, va convertir-se lenta i inevitablement en una odissea terrorífica i que avocava l’equip de Pablo Machín a l’escenari més negre possible: el de la segona divisió. Ja sense matisos ni gairebé capacitat de reacció, el tècnic de Sòria ho apostava tot a una carta: la dels “mecagondeus” en roda de premsa. I l’aposta, com si estigués escrit, li va sortir ‘rana’ a un Machín que, dos mesos i mig després d’haver acceptat el repte, veu com se l’obliga a sortir per la porta de darrere.
Els perquès del seu adeu
Ni la tasca ni el llegat de Gallego era fàcil. Però Machín no ha estat a l’alçada del repte. Com tampoc ho han estat ni Perarnau ni Rufete, que no han encertat en cap de les seves tries enguany. Disseccionant l’adeu de Machín, però, la pericada topa clarament amb tres pecats capitals. El primer, sense cap mena de dubte, és el fet de no haver estat capaç de guanyar cap partit a casa. Vila-real, València, Getafe, Osasuna i Betis pesen massa en contra del pobre llegat d’un Machín que, per més inri, ha firmat els números més pobres de la centenària història del club.
El segon capital és tan clar com el primer: la no renúncia de l’estil. Ni amb tot perdut –com va passar a Leganés a partir de la diana d’En Nesyri-, Machín va ser capaç de modular el seu esquema. Els tres centrals són l’eix vertebrador dels equips del sorià i ell, com ha demostrat a Can Perico, vol morir amb les seves idees. Quelcom que diu molt d’ell i dels seus ideals, però que el precipiten a la destitució i a la pèrdua de moltes ‘nòvies’ en el seu futur com a tècnic.
I ja per últim, Machín també ha pecat de no haver jugat bé les seves cartes. Són molts els qui asseguren que el vestidor va perdre-hi la confiança quan, després de fer el ridícul davant Osasuna, va optar per demanar “tios de veritat” a la plantilla. Potser conscient de la deriva de la situació, l’ex del Girona va apostar-ho tot a una carta que, finalment, va acabar girant-se-li en contra.
El trist efecte Mané
El paral·lelisme és claríssim. La destitució de Machín evoca ineludiblement als temps de José Manuel Esnal ‘Mané’ a Montjuïc l’any 2008. Com Pablo Machín, el tècnic basc va arribar a la banqueta blanc-i-blava per salvar l’equip de l’agònica situació a la taula que vivia amb ‘Tintín’ Márquez. Però aquest, com en el cas del recentment despatxat Machín, tampoc va ser capaç de guanyar cap duel de Lliga. La solució? Estripar-li el contracte.
Clar que després, la història la coneix tothom. Mauricio Pochettino, que fins aleshores només havia estat ajudant de l’equip femení, va ser capaç de reanimar un equip tocat de mort per salvar-lo quan ningú donava ni un duro. Ara l’Espanyol, amb l’aigua al coll, intentarà repetir l’efemèride.
1 
