Els jugadors de l’Espanyol, després del darrer gol del Betis | EFE

No ha pogut ser i la Copa, aquesta vegada, ha estat cruel amb l’Espanyol. Els blanc-i-blaus cauen al Benito Villamarín en un partit marcat pels infortunis, per la davallada física de l’equip i per una pròrroga amb final tràgic. Nou xàfec per als de Rubi que, més enllà de l’enorme desgast, veuen se’ls escapa el somni de la Copa del Rei després de fregar-lo durant més de 70 minuts. El vendaval ofensiu del Betis i l’expulsió just abans de la pròrroga de Marc Roca, han estat massa per a un Espanyol tant batallador com dèbil en última instància. La Copa ja és passat; i el Vila-real i la salvació a la Lliga, l’objectiu més immediat.

 

Baptistao manté viu el somni

 

Mai ningú va dir que fos fàcil. L’il·lusionat Villamarín rebia amb els braços oberts un Espanyol que, deprimit i en caiguda lliure a la Lliga, semblava ser l’espàrring perfecte per a poder brindar les semifinals a les 40.000 ànimes que omplien l’estadi bètic. Des que Sanabria va anotar el gol de la igualada a Cornellà-El Prat, els de Quique Setién eren conscients que tenien molt de guanyat i, fins i tot, ja es creien vencedors de l’eliminatòria. Per més inri, la sobreexcitada afició andalusa sabia que, a l’horitzó, hi havia una final de Copa que es disputaria al Benito Villamarín. Arguments de sobre per començar el partit una passa per davant.

 

L’avui defensiu equip blanc-i-blau, tocat per la pèrdua de Darder per unes molèsties físiques d’última hora, també volia dir-hi la seva. La idea, tal com havia promogut Rubi, era la de “no prescindir de la Copa” per, més endavant, “sortir del forat en què estem en Lliga”. Oposar resistència, doncs, havia de ser la raó de ser d’un Espanyol que ha començat tal com esperava el seu entrenador: intens en la pressió i connectat permanentment a la figura de Borja Iglesias. Prescindint del mig del camp –clara mostra del perquè de l’entrada de Víctor Sánchez a la zona de mitjos- els de Rubi han fet seva la possessió, fent veure al Betis que no tot seria tan fàcil.

 

I amb aquesta clara demostració de personalitat, l’Espanyol s’ha anat obrint camí fins que Leo Baptistao ha entrat en escena. Després de perdonar l’imperdonable en enviar al travesser un caramel dins l’àrea de Borja Iglesias, el davanter brasiler, que podria marxar a la xina en les pròximes hores, ha fet valer la seva oxidada condició de killer obrint la llauna de la manera més difícil possible (0-1). D’esquena a porteria i amb poquíssim angle, el punta brasiler ha col·locat la pilota lluny de l’abast de Joel per marxar a la mitja part per davant al marcador.

 

Els jugadors del Betis celebren el gol de Sergio León | EFE

 

El patiment, una raó de ser

 

A la represa, mateix guió: l’Espanyol, més agressiu, insistia davant un Betis amb més pressa que mai. Amb Joel evitant el segon a rematada de Borja Iglesias i amb William Carvalho canviat per lesió per Joaquín, els blanc-i-blaus trobaven espais a l’esquena de la defensa bètica i les ocasions s’han anat succeint amb comptagotes. Els de Rubi, sota la batuta d’un bon Óscar Melendo, han sabut gestionar a la perfecció els primers compassos de la segona meitat fent que, de retruc, la graderia bètica demanés encara més pressa als seus.

 

Amb Roberto fent-se gegant sota pals i repel·lint l’ocasió més clara dels locals, per part de Sergio León, el Betis s’ha anat fent gran mica en mica i ha collat un Espanyol, forçat a defensar. Rubi, per intentar gestionar el 0-1, ha donat entrada a l’experimentat Granero per Melendo i, amb empentes i rodolons, els espanyolistes s’han disposat a patir. El destí, però, no somriu a aquest Espanyol i Lo Celso, després d’una excel·lent passada de Joaquín, ha fet miques les esperances dels espanyolistes en anotar l’empat (1-1). La tragèdia que suposava el gol, tot i això, no s’aturava aquí. En una jugada perfectament evitable i amb l’Espanyol aplanant el camí per la pròrroga, Marc Roca ha perdut una pilota incomprensible a la zona de mitjos i en tallar l’acció el col·legiat li mostrava la vermella. Quelcom que feia que, avocat a la pròrroga, l’Espanyol hagués d’apel·lar a l’heroica per accedir a semifinals.

 

La pròrroga dicta sentència

 

No podia ser d’altra manera. L’Espanyol estava rendit i el Betis, suportat per la seva afició, només ha necessitat 5 minuts de la pròrroga per decantar la balança. Sergio León, més ràpid que ningú, deixava sense arguments la defensa espanyolista en plantar-se sol davant Roberto per marcar gairebé a plaer el segon del partit (1-2). Exhausts per l’esforç, el Betis ha sotmès novament a l’Espanyol i, tres minuts després, Mandi sentenciava l’eliminatòria després d’una jugada enrevessada a l’àrea (1-3). El somni, viu durant 70 minuts, s’escapava de les mans amb un final dramàtic i que pot tocar de mort l’Espanyol de Rubi.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa