La consolidació de Mario Hermoso

Amb només sis partits a Primera Divisió, el jove central madrileny s'ha fet un lloc a l'onze de l'Espanyol a còpia de bones actuacions

L’Espanyol es fa fort al darrere de mica en mica. Després d’un inici de Lliga complicat, Sánchez Flores ha restaurat la solvència defensiva de l’equip, punt de partida de l’evolució del conjunt català la temporada passada. Ho ha fet sense Diego Reyes però amb Mario Hermoso, actual parella de David López a l’eix de la saga. Amb només sis partits a Primera Divisió -tots com a blanc-i-blau-, Hermoso (22 anys), que va arribar l’estiu passat procedent del filial del Reial Madrid, s’ha fet un lloc a l’onze de Quique. Ha desbancat a Naldo, teòric titular, i barra el pas a Sergio Sánchez i Óscar Duarte, ja recuperat del trencament del lligament creuat anterior del seu genoll esquerre.

Alumne avantatjat de David López

 

Mario Hermoso creix al costat de David López setmana rere setmana. Tots dos s’entenen i es compenetren molt bé. “Vull aprendre d’ell i consolidar-me a l’equip”, deia el central madrileny fa uns dies en al·lusió al santcugatenc. Sis partits després del seu debut oficial, el novell defensor s’ha confirmat com un alumne avantatjat del tercer capità blanc-i-blau. Enfront del Llevant, que va obstruir les artèries associatives de l’Espanyol per acumulació de jugadors a la medul·lar, Hermoso es va erigir en l’organitzador del conjunt català a cop de desplaçaments de pilota, gairebé sempre precisos. Una passada en llarg seva va endegar la primera acció de perill de l’Espanyol, culminada per Jurado i Leo Baptistao, en segona jugada. Té molt bon peu esquerre, assumeix responsabilitat i representa una alternativa vàlida per activar els engranatges ofensius de l’equip.

 

Contra el conjunt valencià, Hermoso va intentar 14 passades en llarg, de les quals nou van tenir èxit (64%). Meritori i molt productiu per a un equip que fou incapaç de connectar per terra amb Jurado o Gerard Moreno. Mario Hermoso és endreçat amb la pilota i pulcre sense ella. Només ha comès tres faltes en 540 minuts disputats (mitjana d’una falta cada dos partits). A més a més, el central madrileny és un bastió aeri: guanya el 70% dels duels per dalt i ja és peça indispensable en la fortificació de la pròpia àrea que planteja Quique partit rere partit.

Un Espanyol solvent en defensa

 

“Ha après a conèixer el funcionament de la línia defensiva. Es compenetra amb la resta de jugadors i té confiança en si mateix. Encara necessita controlar quatre o cinc aspectes més, però tant de bo tots entenguin els mecanismes de l’equip com ell”, això deia Sánchez Flores sobre Hermoso, que gairebé marxa cedit a causa dels dubtes suscitats a la pretemporada -va estar especialment desencertat i desconcentrat a Hamburg i Nàpols– i de l’excedent de centrals en plantilla. La deficient actuació de Naldo contra el Leganés i la mala pretemporada de Sergio Sánchez van permetre el debut de l’ex capità del Reial Madrid Castella, que partia com a quart central, en un escenari exigent com el Camp Nou.

 

La puixança d’Hermoso ha escombrat Naldo de l’onze i de les convocatòries. Des de la desfeta contra el Barça, ho ha jugat tot. Amb ell, l’equip ha mantingut la porteria a zero en dos dels sis partits que ha disputat. El defensa madrileny, agressiu en la marca però lent en la cursa, pateix molt enfront d’atacants ràpids i hàbils com Iago Aspas. Imbuït per l’ideari de Quique, se sent més còmode defensant a prop de l’àrea i sense massa metres entre línies i els companys.

 

Encert de Jordi Lardín

 

Mario Hermoso fou un encert de Jordi Lardín, qui va apostar per ell i el va fitxar per l’Espanyol. “Hi ha pocs centrals així”, deia el director esportiu blanc-i-blau dies abans que el club fes oficial la seva contractació per uns 400.000 euros. Una bicoca en un mercat inflacionista, amb l’asterisc que el Madrid manté el 50% dels seus drets. El defensor perico, que va arribar a debutar amb el primer equip blanc de la mà de Mourinho en un partit amistós, és l’únic esquerrà dels cinc centrals que té el primer equip en plantilla. Ser guerxer li juga a favor. També el seu aplom, la maduresa que desprèn dins i fora del terreny de joc, i l’avidesa de creixement que ell mateix manifesta: “Encara puc oferir una millor versió de mi. Tant de bo sigui aviat”.

Nou comentari