L’hora de treure l’orgull

L'Espanyol, que fa més de 10 anys que no guanya un derbi de Lliga, visita el Camp Nou amb la intenció de resistir per intentar tancar el curs de la millor manera possible

Els futbolistes de l'Espanyol, davant una nova final

L’Espanyol torna al Camp Nou amb la intenció de sumar quelcom positiu | RCDEspanyol

Guanyar al Camp Nou, malauradament, s’ha convertit últimament en voler tocar el cel amb la mà. Per a l’Espanyol, la visita a l’etern rival és una mena de ritus de supervivència que, de forma tan freqüent com inimaginable fa uns anys, acaba a mans d’un Barça que s’omple la panxa a costa d’un equip blanc-i-blau que passa gana. Diferències i abismes qualitatius a banda, un derbi és un derbi. I com a tal, l’Espanyol no té altra que sortir a guanyar per reivindicar una posició, un orgull i un sentiment que alguns semblen entestats a ningunejar (BeIN LaLiga / 16:15 h.). El realisme, però, xoca frontalment amb unes estadístiques que indiquen que l’Espanyol fa més de 10 anys que no és capaç de guanyar al Camp Nou; i que enguany, sense anar més lluny, només ha pogut sumar un triomf a domicili.

 

En terra de ningú i amb l’obligació de guanyar mínim tres partits per a poder firmar la permanència, els blanc-i-blaus arriben al derbi sense la figura cabdal de Sergi Darder. El migcampista balear, peça clau de l’equip, va veure la targeta vermella per una pugna en l’últim partit de Lliga amb el porter del Sevilla, Juan Soriano; i Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ s’haurà d’inventar una nova zona de mitjos per internar resistir en territori culer. Un invent que el de Vilassar ja ha mostrat gairebé sempre que s’ha enfrontat als grans: el 4-1-4-1. Reforçant la defensa al màxim i focalitzant-la en la figura de Mario Hermoso, l’Espanyol s’intentarà fer gran al Camp Nou amb una tàctica que, tot sigui dit, no sempre ha resultat com s’esperava.

 

Una travessia interminable pel desert

 

I és que són deu anys. Si deixem de comptar el derbi de Copa de l’any passat –on Melendo va fer somiar l’espanyolisme amb un triomf estèril per la mínima-, els blanc-i-blaus fa més d’una dècada que no assaboreixen un triomf contra l’etern rival. Dels 19 últims partits en Lliga, el Barça n’ha guanyat 16 -nou d’ells per una diferència de tres o més gols-; i l’Espanyol s’ha hagut de conformar amb la irrisòria xifra de 3 empats. Dades que parlen molt del moment històric que travessa un derbi que es queda sense aire.

 

Combatre-ho, però, és a les mans d’un Rubi que, tot i no renunciar a res en la roda de premsa prèvia al duel, que haurà de suplir la figura de Sergi Darder amb un migcampista de contenció. Per això mateix, doncs, és més que possible que l’entrenador de Vilassar de Mar sorprengui a la zona de mitjos amb l’entrada de Víctor Sánchez, just per davant d’un Marc Roca sotmès a l’enorme pressió del Barça en el partit de la primera volta. I és que amb uns recursos pràcticament irrisoris -amb Darder sancionat; Piatti, David López, Duarte i Ferreyra lesionats, i amb un Alfa Semedo dilapidat en el seu debut– l’Espanyol s’aferra a la màxima de resistir a feu blaugrana.

 

Possible alineació: Diego López; Rosales, Mario Hermoso, Naldo, Dídac Vilà; Marc Roca; Melendo, Víctor Sánchez, Granero, Wu Lei; i Borja Iglesias.

Nou comentari