Reacció tardana de l’Espanyol, que fa una altra cara. Els blanc-i-blaus, sense rumb des de l’agost, han trobat l’equilibri necessari per mirar cap amunt i per abandonar la terra de ningú després d’una remuntada terapèutica contra la Reial Societat, un equip decepcionant. Ara, que només queden 10 jornades i Europa està a més de dos partits, els de Quique ja filen. Jurado deia aquesta setmana que podien jugar molt més bé. Doncs, avui s’ha evidenciat. No només això, també que els pericos s’han refet del tot de la depressió que patien i que hi van més que mai. El bon joc i les ganes s’han alineat per tombar un púgil fora de forma i anodí, i per redimir Óscar Duarte, que ha regalat el 0-1 a Willian José després d’una ensopegada tràgica. L’Espanyol troba el rumb després de set punts de nou possibles, però ho fa massa tard. O potser no. Els jugadors hi creuen i pensen que en dos mesos i mig poden arreglar el que no ha funcionat fins ara. Sigui com sigui, està clar que el triomf suposa un reforç moral molt gran pels pericos. A més a més, aquest matí de diumenge els blanc-i-blaus s’han espolsat definitivament el fantasma del descens.
Enfront d’un rival també instal·lat en la mediocritat, els blanc-i-blaus, han demostrat, avui sí, que encara tenen la voluntat de competir per alguna cosa. La Reial Societat vol la bimba i, de bon començament, el conjunt perico li ha regalat sense queixar-se massa. Tot i que amb Granero sobre la gespa, els pericos fan més passades que abans i miren de ser més proactius, Quique ha entès que avui no es tractava de tenir més l’esfèrica, sinó de gestionar-la bé quan els seus pupils la controlessin. Dit i fet perquè els catalans, beneficiats per la desídia del seu rival, han gestionat molt bé la pilota, molt millor que a Orriols, tot i que la gespa estava molt seca i costava circular amb fluïdesa. Aquest Espanyol no té res a veure amb l’equip conformista i poruc de l’anada a Anoeta.
L’Espanyol fa una altra cara
Sense Darder, sancionat, però amb Gerard Moreno fent de playmaker i amb la millor versió de Pablo Piatti, l’Espanyol s’ha fet un fart de moure la pilota d’un costat a l’altre per tal d’obrir forats en una defensa basca que no basculava gens bé i que ha deixat una autopista per Aarón, esmolat i molt encertat a l’esquena d’Odriozola. Precisament, una passada enrere del lateral de Montmeló ha regalat la millor dels blanc-i-blaus al primer temps a Piatti. L’argentí ha xutat als núvols.
La Reial Societat ha fet gala del seu esperit associatiu però també ha demostrat perquè està on està a la Lliga. El seu futbol coral, de no rifar cap pilota, és lent i pastós, massa per fer mal als seus rivals només amb aquest argument. Avui també ha estat imprecís. Així i tot, sense fer gairebé res, els d’Eusebio han enfilat el túnel de vestidors amb avantatge gràcies a una ensopegada fatal i còmica d’Óscar Duarte. El tico ha encepegat, s’ha entrebancat tot sol, quan dominava la pilota en zona defensiva, sense més amenaça que una tímida pressió de Willian José. Pau López, xiulat i aplaudit a parts iguals, no ha pogut fer res enfront del davanter brasiler, que ha recollit la pilota i ha entrat tot sol fins a la cuina. Mala sort i càstig excessiu per a l’Espanyol.
Leo i Gerard hissen l’Espanyol
Els de Quique no han abaixat els braços, el gol no els ha destrempat. Amb futbol i empenta, avui sí, s’han proposat esmenar l’equivocació del seu company i capgirar el partit. Leo Baptistao ha posat la primera pedra de la remuntada. El brasiler, ben aviat, ha embocat una deliciosa passada per dalt de Granero, que ha recuperat el futbol que no lluïa a Anoeta. L’assistència de l’ex txuri-urdin era un caramel i Baptistao, que havia fallat un gol cantat segons abans, ha fet l’empat. Altra vegada, Leo ha errat la més fàcil i ha encertat la difícil.
L’Espanyol s’ho ha cregut, però l’1-1 ha despertat la Reial, desapareguda en combat fins llavors. Eusebio hi ha contribuït amb el canvi de Zurutuza per Juanmi, un migcentre per un extrem, amb l’objectiu d’aglutinar més gent a la medul·lar per domar l’impuls blanc-i-blau des de la possessió. Ho ha aconseguit durant una estona, fins que Leo Baptistao ha sacsejat definitivament l’enfrontament. Una cursa del velocista brasiler per banda dreta ha acabat amb un penal de Moyà sobre Gerard Moreno, omnipresent com sempre. El perpetuenc ha entomat la responsabilitat. Ha errat el llançament però ha aprofitat el rebuig per segellar la remuntada i fer el seu dotzè gol a la Lliga.
Els d’Eusebio, que han pasturat sobre la gespa de Cornellà-El Prat durant 70 minuts, s’han posat les piles per arreglar el desastre a última hora. Ho han intentat però la vitalitat i les ganes d’un Espanyol nerviós però aguerrit, encarnat en el vigor i l’alè de ‘la Roca’ i Víctor Sánchez, ho han evitat. Sí, la reacció blanc-i-blava ja ha arribat, l’Espanyol ha trobat el rumb. Llàstima que sigui massa tard per fixar objectius ambiciosos i per abandonar la terra de ningú. O potser no.
