L’Espanyol recupera el somriure

Els blanc-i-blaus han sumat deu punts de dotze possibles amb Gallego a la banqueta a través d'una proposta de futbol associativa

L’efecte Gallego no s’atura. L’entrenador interí li ha fet un gir copernicà a l’Espanyol, que ara proposa amb la pilota, fa gols i guanya partits; tot allò que no feia amb Quique Sánchez Flores a la banqueta. La golejada del diumenge passat confirma l’evolució dels blanc-i-blaus, que es van acomiadar de la seva afició de la millor manera. El 4-1 enfront del cuer de la competició, un Màlaga desnonat, va transformar els xiulets i les escridassades de la graderia del RCDE Stadium en aplaudiments. Tot i la decebedora temporada, els seguidors pericos van dir adéu al seu equip amb una ovació unànime, sense retrets, i els futbolistes van enfilar per últim cop els passadissos de Cornellà-El Prat amb un somriure.

En les darreres quatre jornades s’ha palesat que l’equip català sí que “donava per més” -Quique ho va posar en dubte després de la derrota al camp del Getafe-, que tenia suficients arguments per superar la depressió i la “frustració” -un mot recurrent del preparador madrileny conferència rere conferència que retratava l’estat d’ànim del seu vestuari-. “L’afició necessitava una victòria contundent i als jugadors se’ls veia satisfets, en la línia de l’objectiu d’acabar bé la temporada”, va reconèixer després de la golejada del diumenge passat Toni Clavero, substitut a la banqueta de Gallego. Les paraules de Clavero evidencien l’alliberament moral que va representar la victòria al RCDE Stadium d’un equip que no guanyava davant dels seus seguidors des de feia més de dos mesos.

 

Darder, epicentre del joc posicional

 

L’Espanyol ha recuperat l’autoestima a cop de futbol, amb una proposta associativa que té el seu epicentre en Sergi Darder -duu tres assistències de gol en els últims quatre partits-, l’eix de les possessions blanc-i-blaves. La resta dels seus companys s’ordenen al voltant del migcampista d’Artà, el futbolista que més ha agraït el canvi d’aires que ha suposat l’arribada de Gallego. No és casualitat que l’Espanyol dominés la pilota contra el Màlaga (66%) i l’Atlètic de Madrid (55%) -a l’anada ambdós equips van guanyar la possessió al conjunt que llavors dirigia Sánchez Flores- ni que hagi fet nou gols i n’hagi encaixat només dos -els dos de penal- des que l’entrenador surienc es va fer càrrec del primer equip.

Les sensacions i els números avalen el tècnic interí, que no sembla que acabi de convèncer la direcció esportiva segons es desprèn de les declaracions que va fer diumenge el director general blanc-i-blau Roger Guasch al programa Tiempo de Espanyol: “Perarnau treballa amb quatre noms. ¿Hi és David Gallego? És una possibilitat, però hi ha molts factors que Perarnau té en compte”. Sigui o no l’escollit, al surienc ningú li negarà la seva bona feina al capdavant del conjunt català en un moment delicat, de transició cap a un Espanyol ‘low cost’. Amb només 26 dies, Gallego ha recuperat el somriure de l’equip blanc-i-blau.

Nou comentari