Sergi Darder, frustrat després de rematar al pal
Sergi Darder, frustrat després de rematar al pal | EFE

El conjunt perico ha deixat escapar tres punts merescuts. L’Espanyol 2.0, cada vegada més associatiu i atractiu, ha perdonat el segon classificat de la Lliga, sotmès per Quique i la seva evolució de joc. L’equip blanc-i-blau ha posat el futbol i les ocasions. El València, només l’efectivitat, suficient per batre el RCDE Stadium i seguir l’estela del Barça, líder de la Lliga. Els pals de la porteria de Neto han condemnat el pas endavant dels catalans, que han jugat molt millor que de costum però que no han vist porteria i han encaixat més gols que mai a casa. A més a més, Leo Baptistao, principal arma en atac de Quique, s’ha lesionat. La seva possible baixa minva encara més la capacitat ofensiva d’un equip que gairebé no marca.

Sergio García, titular

 

Quique ha inclòs dues variacions en relació al seu onze tipus. Naldo ha entrat pel sancionat Mario Hermoso, expulsat a Vitòria, i Sergio García, que durant la setmana va manifestar el seu malestar per la falta de minuts, ho ha fet en el lloc de Jurado, qüestionat després de les seves últimes actuacions. Com a conseqüència de la titularitat de Sergio García, Leo Baptistao ha tornat a l’extrem dret de l’atac blanc-i-blau.

 

L’Espanyol ha entrat bé al partit. La brúixola de Sergi Darder ha guiat les primeres ofensives blanc-i-blaves enfront del segon classificat de la Lliga, un València que ha saltat al camp sense Carlos Soler, Guedes ni Zaza. Al minut 3 Sergio García ha tingut la primera de l’enfrontament. Per un pam el del Bon Pastor no ha rematat en boca de gol una centrada enverinada de Gerard Moreno.

El bon inici català ha durat només cinc minuts, el temps que ha tardat el València en imposar-se a la medul·lar i engabiar l’Espanyol al seu propi camp en un context de partit gens incòmode per Quique i els seus pupils. El conjunt de Marcelino és un dels equips més esmolats de la Lliga -també és un dels que fa més gols- i ho ha demostrat de seguida. En un tancar i obrir d’ulls, Andreas Pereira, amb un xut que ha aturat bé Pau, i Montoya, que ha rematat desviat, han posat en alerta la fiabilitat defensiva blanc-i-blava.

 

Al quart d’hora se li han complicat molt les coses a Sánchez Flores perquè Leo Baptistao ha hagut de ser substituït per Jurado a causa d’una lesió. Així, l’Espanyol, en termes golejadors totalment dependent de Baptistao i Gerard Moreno, perdia un dels seus principals arguments ofensius. Llavors, Sergio i Gerard Moreno s’han carregat a l’esquena el pes de l’atac per dirigir un Espanyol ambiciós i desconegut.

 

L’Espanyol sotmet al València

 

A l’últim tram del primer temps, l’Espanyol ha fet el pas endavant que tant se li ha reclamat a Quique. Els blanc-i-blaus han conjugat transicions ràpides amb un futbol més associatiu que de costum amb l’objectiu de batre a Neto. L’equip català ha generat situacions suficients per marxar amb avantatge al descans enfront d’un València superat en defensa i gairebé innocu en atac.

 

Gerard Moreno (35′), omnipresent, i Sergi Darder (41′) s’han topat amb el pal de la porteria visitant. També ho han intentat Piatti i Sergio García amb la mateixa sort que els seus companys. L’Espanyol, que ha generat deu ocasions per marcar durant els 45 minuts inicials, ha estat sobradament mereixedor del gol però la manca de punteria l’ ha tornat a condemnar. El cabal ofensiu blanc-i-blau ha engrescat al RCDE Stadium, sorprès pel bon joc català i frustrat per la mala sort de cara a porteria. Per joc, el primer temps blanc-i-blau ha recordat al partit contra el Celta, el millor d’aquesta temporada.

 

L’inici de segon temps ha asserenat el València, més pacient amb la pilota però igualment sobrepassat per un Espanyol desencadenat. Mateix guió i mateixa fortuna pels deixebles de Quique. Al 50′ Naldo ha avisat amb un cop de cap per sobre del travesser. Minuts més tard, Piatti, ofuscat durant tot el partit, no ha connectat per molt poc una gran assistència de Sergio García propiciada per una passada en profunditat de Gerard Moreno, principal instigador dels atacs locals.

 

Kondogbia trenca el partit

 

Sergio García, que no ha pogut driblar al porter valencianista quan ho tenia tot per marcar, i altra vegada Gerard Moreno, que ha xutat contra el cos de Neto en una acció que reclamava l’assistència a Jurado, han fregat l’1-0 just abans del 0-1 del València. El golàs de Kondgobia des de la frontal prova que el futbol no entén de justícia. Sense el timó del joc i sense les ocasions, els de Marcelino s’han posat per davant com solia fer l’Espanyol 1.0. La fórmula Quique ha condemnat avui als blanc-i-blaus.

 

Sánchez Flores ha donat entrada a Hernán Pérez, que és anàrquic i agitador per naturalesa, per sacsejar l’enfrontament, frenat pel València després del seu gol. No ho ha aconseguit. Les alegries ofensives dels pericos s’han convertit en presses i precipitació. La figura de Kondogbia, principal obstacle pels blanc-i-blaus al llarg de tot l’enfrontament, creixia mentre l’Espanyol, incapaç de remuntar, es feia petit.

 

Després de l’1-0, l’equip català no ha tornat a trepitjar l’àrea rival amb perill i el conjunt de Marcelino ha fet el segon per mitjà de Santi Mina (83′) després d’una errada greu de Víctor Sánchez en una cessió a Pau López. El partit ha mort entre la decepció d’un RCDE Stadium frustrat per la manca de premi al pas endavant de l’equip, que per primer cop ha encaixat més d’un gol com a local i que ha deixat escapar els tres punts per la falta de contundència a les àrees.

 

Un RCDE Stadium blanc-i-blau

 

La graderia de Cornellà-El Prat s’ha tenyit de blanc-i-blau gràcies a una iniciativa endegada pel club en col·laboració amb la consultoria Rhombus, que ha repartit banderes amb els colors del club a fi d’evitar la guerra de banderes catalanes i espanyoles que es viu cada quinze dies a l’estadi de l’Espanyol.

 

Al minut 12 de partit, els 25.529 espectadors que han assistit al RCDE Stadium –és la millor entrada de la present temporada- han fet una crida conjunta en contra dels horaris que la Lliga imposa a l’Espanyol, l’equip que més juga en divendres i dilluns. Reivindicació pública de l’afició en un dia festiu entelat per la manca de punteria blanc-i-blava.



Nou comentari