L’efecte San Mamés nega la glòria a l’Espanyol (1-1)

L'Espanyol centra tots els seus esforços a defensar en la segona meitat i veu com Raúl García, a deu minuts del final, empata un partit sense control blanc-i-blau

Diego López, en una acció defensiva del duel

Diego López, en una acció defensiva del duel | EFE

No ha pogut ser. L’Espanyol ja es veia dormint a un punt d’Europa quan Raúl García l’ha despertat d’una batzegada. I és que a San Mamés, els blanc-i-blaus s’ho han jugat tot a una carta: la de la resistència (1-1). L’Athletic, però, és molt Athletic i pràcticament sense ocasions manifestes ha vist com Raúl García, d’un estrip, desfeia els anhels espanyolistes en empatar a 10 minuts pel final. El punt, agredolç per a un l’Espanyol que suma sis partits sense perdre, permet als de Rubi allunyar-se, de forma pràcticament definitiva, del descens.

 

Europa, a un punt durant 70 minuts

 

Conte de la lletera o cop de puny sobre la taula. La disjuntiva blanc-i-blava era clara. Després de finals i més finals per intentar frenar en sec una de les ratxes més nefastes que es recorden, l’Espanyol es presentava a San Mamés amb, fins i tot, opcions reals de presentar la credencial europea. En contra, però, hi jugaven les baixes notòries de Borja Iglesias, Darder o David López i una dada tan real com demolidora: els blanc-i-blaus, amb permís també de l’Eibar, es presentaven a la Catedral com el pitjor equip de la categoria a domicili.

 

Cap dels rivals, tot i això, havia topat encara amb l’efecte Wu Lei. El futbolista xinès, que s’engrandeix setmana a setmana, ha fet de la seva intel·ligència el seu màxim actiu per a poder servir el gol en safata a Facundo ‘Chucky’ Ferreyra (0-1). El davanter argentí, que agafava el relleu del punta asiàtic i també s’estrenava amb la samarreta espanyolista, sentenciava Herrerín amb un xut inapel·lable després d’un a prolongació deliciosa de Wu Lei a centrada de Granero. Un xut, un gol; les coses no podien anar a millor per al renascut Espanyol.  

 

Els futbolistes de l'Espanyol celebren el gol de Ferreyra

Els futbolistes de l’Espanyol celebren el gol de Ferreyra | EFE

La diana, als deu minuts, ha servit per maquillar les intencions d’un Espanyol disposat a patir en un dels escenaris que més pressiona de la Lliga Santander. Cedint completament la possessió a un agressiu Athletic Club i recurrent massa poc a figures com Melendo o Granero, els de Rubi han preferit mantenir l’avantatge, encomanar-se a un solvent Diego López i sotmetre’s a les ofensives rivals fins a arribar al descans.

 

Resistència inòcua

 

A la represa, bones notícies en clau blanc-i-blava. Els de Rubi veien com Iñaki Williams, un dels homes més incisius de l’Athletic, era subsituït per Kenan Kodro. El canvi d’Iñaki, però, no canviava l’escenari i els locals continuaven pressionant. L’Espanyol, sotmès, reafirmava a la segona meitat el què ja havia fet durant els primers 45 minuts: jugaria a la corda fluixa i, com a València, es disposaria a patir.

 

Si bé és cert que sota mínims –els espanyolistes no han pogut comptar amb Borja, Darder i David López-, també ho és que l’Espanyol s’ha negat a sortir de la closca durant els primers compassos de la segona meitat. L’Athletic, en aquesta línia, buscava una brújula i l’ha trobada amb la figura de Beñat. Després que Wu Lei perdonés la sentència quan ho tenia tot per batre Herrerin, el futbolista biscaí s’ha fet l’amo i senyor del mig del camp i Rubi no ha tingut cap altre alternativa que aferrar-se, encara més, a la contenció. Víctor Sánchez entrava per Hernán Pérez. La declaració d’intencions, més clara que mai. 

 

L’Athletic, sense ocasions, ho intentava a la desesperada i Garitano, en aquest context, donava entrada al desequilibrant Ibai Gómez. I així, sense més, ha arribat el gol. A deu minuts pel final, Raúl García s’alçava més que ningú per col·locar la pilota fora de l’abast de Diego i empatar el duel (1-1). Finalment, un punt de lectura necessàriament positiva per a l’espanyolisme. 

Nou comentari