La parròquia blanc-i-blava surt de Cornellà-El Prat fent-se una pregunta: i perquè no?. L’Espanyol celebra l’accés als quarts de final de Copa del Rei amb un partit ple d’alts i baixos però que, finalment, ha decidit el de sempre: un excels i necessari Borja Iglesias (3-1). Els blanc-i-blaus s’han encomanat a la figura del seu ‘9’, que avui celebrava el seu aniversari, per passar per sobre d’un Vila-real que, per moments, ha posat en entredit les aspiracions dels de Rubi a la competició del K.O. Alegria efímera tacada, això sí, per les lesions de David López i Adrià Pedrosa, que deixen la defensa blanc-i-blava en quadre.

 

El Panda marca el camí

 

La premissa era clara: si o si. Amb els cants de sirena que arribaven del Camp Nou sobre la hipotètica expulsió de l’etern rival de la Copa, l’Espanyol encarava el partit sabent que passar de ronda, aquest any, podia tenir un immens valor afegit. Somnis i càbales a banda, els blanc-i-blaus han saltat al terreny de joc defugint de la cara poruga mostrada a Sant Sebastià i amb la proposta que agrada a Rubi, la més agosarada. La gosadia perica, però, avui ha decidit fer un pas més enllà i regalar, en només mitja hora de joc, la pràctica sentència del partit. Dos penals gairebé consecutius, el primer transformat per Piatti i el segon, amb més suspens, per Borja Iglesias, col·locaven l’Espanyol amb un còmode 2-0 en un tancar i obrir d’ulls. Les alegries, tot i això, duren ben poc a casa del pobre. Que li diguin sinó a un Espanyol que ha vist com els fantasmes tornaven a aparèixer en escena quan l’elèctric Chukwueze ha glaçat Cornellà-El Prat amb un golàs que ha fet impossible l’estirada de Roberto (2-1). Havia passat a Vila-real, quan els ‘groguets’ van igualar in extremis els dos gols espanyolistes; i avui l’arèola d’una hipotètica segona remuntada sobrevolava –i amb força- per sobre d’un congelat RCDE Stadium.

Borja Iglesias, autor d’un doblet | EFE

Alegries i lesions

 

A la represa, primera mala notícia. El jove Adrià Pedrosa, intocable a la Copa, ha estat substituït per Dídac Vilà en caure lesionat sobre la gespa de l’estadi espanyolista. Tot i això, l’Espanyol ha sabut sobreposar-se al doble sotrac mostrant-se fidel al seu joc de posició i tancant el Vila-real a la seva àrea. L’eliminatòria semblava que quedava a expenses de les fogonades d’un equip castellonenc, amb clars arguments individuals per a poder fer mal a l’Espanyol.   

 

A base d’empenta i qualitat, les tornes han canviat al quart d’hora de la segona quan, incomprensiblement, l’Espanyol ha fet una passa enrere que el rival ha sabut aprofitar fent-ne dues endavant. Amb l’ensurt de Layún, que ha enviat una falta al travesser; i l’entrada de Gerard Moreno, rebut amb aplaudiments, Rubi ha intentat redirigir l’equip amb la necessària entrada de Melendo. Quan pitjor estaven les coses per a l’Espanyol, però, Borja Iglesias ha aparegut per fer el què se li va demanar quan va fitxar per l’Espanyol: marcar les diferències amb el tercer i definitiu gol (3-1). L’alegria, més enllà del darrer gol de Borja, no ha estat complerta per a un Espanyol que, a deu minuts del final, David López queia lesionat. Alegria blanc-i-blava el mateix dia que la defensa queda sota mínims



Més notícies

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa