S’ha acabat un somni de 285 dies. D’ençà d’aquell 18 de maig del 2019 màgic a Cornellà-El Prat, en una tarda de transistors a un RCDE Stadium que no va deixar de creure en la gesta, la va acabar assolint i va canviar les llàgrimes de tristor dels darrers 12 anys per plors d’alegria, l’Espanyol ha viscut un dolç periple continental a l’Europa League que li ha permès desconnectar de la trista realitat que ha viscut –o patit– a la Lliga fins que ha arribat el Wolverhampton i l’ha convidat a despertar-se i centrar-se a reconduir el rumb esportiu per evitar un desastre sobre el terreny de joc que, sense cap mena de dubte, tindria conseqüències en els àmbits econòmics i institucionals.

Abans de topar-se amb el gegant anglès, l’Espanyol es va sentir gran en les eliminatòries prèvies, on va devorar l’Stjarnan, el Luzen i el Zorya Lukansk, i a la fase de grups, en la qual es va imposar a CSKA, Ludogorets i Ferencváros i va acabar en primera posició. El sorteig dels setzens de final no va ser benèvol amb el club perico, que va quedar aparellat amb el Wolverhampton, l’equip que s’ha encarregat de recordar-li que, quan arriba l’hora de la veritat, la confiança i la dinàmica són absolutament determinants. Els d’Abelardo han arribat al moment decisiu de la segona màxima competició continental sense el seu líder, un Raúl de Tomás que no fa ni dos mesos que va arribar a Cornellà però que ja és imprescindible, i, esgotat emocionalment en veure’s a la darrera posició de la Lliga durant deu jornades consecutives, sense esma.

Aquest dijous, 27 de febrer del 2020, Cornellà-El Prat no ha plorat d’alegria. L’Espanyol no ha pogut protagonitzar una remuntada històrica davant el Wolverhampton i ha posat punt final a la seva dolça aventura a l’Europa League. No ha pogut acomiadar-se d’Europa amb un somriure malgrat que el seu paper a Europa, sobretot tenint en compte que feia més d’una dècada que no disputava competició internacional, ha estat més que digne. Ho ha fet preocupat, perquè no ha pogut gaudir de l’experiència i, ans al contrari, l’ha utilitzat per desconnectar momentàniament de la seva realitat a la Lliga. Ara toca assumir-la amb tots els sentits. Sense excuses. Sense distraccions. Sense marge d’error. Diumenge, a partir de les 16.00 hores i també a l’RCDE Stadium, l’equip d’Abelardo jugarà, contra l’Atlètic de Madrid, la primera de les 13 finals que li queden per intentar esquivar l’abisme.



Nou comentari