La reacció no arriba. I el què és pitjor, els rivals sí que fan els deures. L’Espanyol cau al Wanda Metropolitano (3-1) i marxa a l’aturada de seleccions cinc punts per sota d’una zona de permanència que podria quedar a sis si el Betis s’endú el derbi de Sevilla. La situació és ja dramàtica per a un Espanyol a qui li tremolen les cames quan sent que pot plantar cara. I és que avui la gerra d’aigua freda s’ha servit també amb una remuntada. Els blanc-i-blaus, que guanyaven a la primera meitat gràcies a una diana de Darder, han vist com l’Atlètic en tenia prou amb ben poc (i, per què no dir-ho, amb un cop de mà per part del VAR) per obtenir una nova victòria de mínims. Victòria de mínims que, per cert, deixa l’Espanyol al precipici. Ja no valen excuses: guanyar els pròxims partits a casa, davant Getafe i Osasuna, és una absoluta obligació per a un equip que no troba la manera de rebel·lar-se contra el seu drama particular.
Amb tot en contra
Era un d’aquells dies que podia passar qualsevol cosa. L’opció més lògica passava per marcar un 1 a la casella, però l’Espanyol ha demostrat històricament que mai se’l pot donar per mort. El ressorgiment golejador davant el Ludogorets feia pensar a la parròquia blanc-i-blava que, per què no, del Wanda se’n podia sortir amb quelcom positiu. I amb aquesta premissa ha saltat el conjunt de Pablo Machín al feu madrileny. Resistir i contrarestar l’embranzida inicial de l’Atlètic de Madrid havia de ser una obligació per a un equip que no es podia permetre el luxe de reeditar els primers 15 minuts de San Mamés. Fer-ho significava morir abans d’intentar-ho i, amb la lliçó apresa, els espanyolistes han plantat cara a un Atlètic que no ha donat treva en els primers compassos.
La defensa espanyolista anava de corcoll però, com a mínim, sostenia l’esperança d’un equip que avui només tenia l’alternativa de basar-ho tot en la solidesa dels Naldo, Bernardo i David López. I tot i els primers contratemps –Morata ha tingut el gol al quart d’hora però ha errat mà a mà amb Diego López, i Naldo ha hagut de ser substituït per Dídac en caure lesionat-, la jugada sortia força bé. Tan era així, de fet, que l’Espanyol es creixia al ritme que l’Atlètic es desesperava. I en una d’aquestes, entre xiulets de l’afició local, Darder feia saltar rebentava la banca al Wanda. El balear, que escollia el millor escenari per ressorgir, se servia d’una excelsa jugada en la pressió de Víctor Sánchez per sentenciar Oblak des de la frontal (1-0). Gol i sorpresa majúscula.
Alegries efímeres
L’Espanyol tenia el partit on el volia. Tot i això, quan estàs en descens sempre hi ha un però. Les cames tremolen quan menys t’ho esperes i justament això és el què ha passat al darrer minut de la primera meitat, quan Morata ha sorprès David López i Diego i la seva estranya centrada ha acabat sent rematada per Correa (1-1). El col·legiat, que en primera instància anul·lava el gol, decretava la diana en el mateix moment que xiulava el final de la primera meitat. Un cop duríssim del què l’Espanyol havia de reaccionar.
Però a la represa, res no ha canviat. L’Atlètic ho buscava més que l’Espanyol i, als cinc minuts de la segona, a punt ha estat de beneficiar-se altra vegada d’una intervenció del VAR per possible falta de David López sobre Vitolo a l’interior de l’àrea. En aquesta ocasió, però, ni la pressió exercida pel mestre de cerimònies Simeone ni l’escenari han pressionat un Del Cerro Grande que ha indicat falta prèvia de Diego Costa. Tot i això, l’Atlètic ja havia fet caure l’Espanyol al seu parany. Reaccionar o morir; els de Machín, amb tota la segona meitat per endavant, sabien que només un exercici de màxima concentració els serviria per sortir vius del Wanda.
Tremolor de cames
Però just després de recuperar-se del primer ensurt, nova patacada. Els matalassers aprofitaven que tenien l’Espanyol atemorit i, tal com va fer el València la setmana passada, mataven els blanc-i-blaus en una acció al contraatac per mitjà de l’intens Álvaro Morata (2-1). La remuntada era un fet i la resistència espanyolista es desfeia com si es tractés d’un castell de cartes. Tocava fer el més difícil i, en un intent de revertir la situació, Machín donava entrada a Víctor Campuzano i Óscar Melendo. Però no hi ha hagut res a fer en un partit on, per més inri, s’ha acabat amb una rigorosa diana anul·lada a David López i amb una darrera diana de Koke (3-1). L’Espanyol necessita entendre que la situació és ja dramàtica.
