L’Espanyol ha naufragat avui en la visita del millor Betis de la temporada amb una actuació estel·lar de Borja Iglesias. L’exespanyolista ha liderat els seus amb un doblet. Abans, però, els locals s’havien avançat gràcies a una bonica jugada col·lectiva que ha culminat, qui sinó, Raúl de Tomás. Però un accidental penal provocat per Aleix Vidal ha permès el Panda empatar el partit i diluïr l’Espanyol. Guido Rodríguez ha remuntat després de rematar solíssim un córner, i marxar per sota del marcador al descans ha sigut un dur revès per a un Espanyol inoperant. A la represa, Borja Iglesias i Willian José han sentenciat un equip que definitivament necessita reflexionar.
La reunió de l’habitual marea bètica a l’RCDE Stadium, fruit de l’enorme colònia andalusa en terres catalanes, era un preàmbul de la festa que els seus ídols tindrien a la gespa. Han construït un petit Benito Villamarín. I en aquesta tessitura, els seus futbolistes se sentien com a casa. També ho han fet en el rock’n’roll inicial. Estava sent un matx de videojoc. No hi havia mig del camp. I això afavoria la qualitat individual de Canales, Fekir i companyia.
Tot i això, qui ha estrenat el marcador han sigut els locals. A través d’una bonica jugada col·lectiva, el de sempre ha culminat l’1-0. Però aquesta nit, malauradament, l’equip gran era el Betis. I avui el futbol no ha deixat lloc a les sorpreses. Els de Manuel Pellegrini, amb poca claredat, han insistit i s’han trobat un penal. Un Aleix Vidal escorat a l’àrea ha tocat lleument la pilota amb la mà, sense temps de reacció per retirar-la. Penal que fa ràbia, però penal. I Borja Iglesias l’ha convertit en l’empat, amb un míssil a l’esquadra de Diego López.
A la insistència bètica s’han unit la passivitat i la desatenció blanc-i-blaves. Després d’haver començat bé, els de Vicente Moreno s’han esfondrat en un córner que Guido Rodríguez, totalment sol, ha convertit en remuntada. El dur pal de rebre un gol a les acaballes del primer temps, unit a la pobra mentalitat que està tenint el club català darrerament, han sigut definitius perquè el Betis, tot i la mínima diferència, se sentís vencedor del matx en els vestuaris.
L’Espanyol ha sortit amb energia a la represa. Així i tot, el panda ha acabat de devorar els periquitos. Borja Iglesias, un altre cop, ha sentenciat les esperances locals amb un gol de gran davanter centre. Se l’ha cuinat ell sol. I aquí, l’Espanyol ha seguit remant perquè no tenia cap altra opció. Però mai ha sigut rival per un Betis que ha aprofundit la ferida a través del recentment ingressat Willian José. 1-4.
Frustració blanc-i-blava
Els locals s’han frustrat arran el seu sentiment d’incapacitat. Vicente Moreno no ha sabut trobar la solució, perquè aquesta roman en la necessitat de reflexionar. La solució no era cosa d’una modificació. Cal marxar tots plegats de colònies, mirar-se a la cara i dir-se coses.
Mentrestant, RdT ha personificat la frustració en provocar una absurda segona groga. Tres minuts després d’haver vist la primera! El màxim golejador de l’equip ha deixat els seus encara més mermats. Ha tingut una passada de revolucions impròpia d’un futbolista de la seva entitat. Si avui l’Espanyol no ha sigut capaç de puntuar contra el millor Betis de la temporada, ho serà davant el millor Athletic en la propera jornada, a San Mamés i sense el seu home referència?
Pellegrini mereix una estàtua. El seu és el millor Betis dels últims temps. Tots els seus futbolistes juguen bé. Tots estan compromesos. I a la vista estan els resultats. Havent eliminat el seu etern rival de la Copa estoicament, són tercers i obren una escletxa de set punts de diferència amb el cinquè classificat. El somni de tornar a la Lliga de Campions disset temporades després és més a prop. Musha Champions! Mentrestant, l’Espanyol té dues setmanes i escatx per davant per reflexionar i per decidir si aquest any volen ser o no ser.
