L’Espanyol aparca l’Europa League fins al 20 de febrer i centra, ara ja sí, tots els seus sentits en la Lliga. El conjunt perico no falla al camp del Ferencváros hongarès, certifica la seva classificació per als setzens com a primer de grup i converteix en un tràmit dolç el darrer compromís de la fase de grups, a l’RCDE Stadium i contra el CSKA de Moscou (2-2). Els blanc-i-blaus, que tornen a compensar la tristesa estatal amb un somriure continental que evidencia que la depressió és més psicològica que futbolística, es prenen una aspirina d’optimisme abans d’encarar un tram final d’any que els obligarà a mostrar la seva millor versió, la que ha estat capaç, sense anar més lluny, de passejar-se com a cal sogre per l’Europa de l’Est.
Pablo Machín ja va avisar en roda de premsa que, si havia de triar entre guanyar avui, a Hongria, o fer-ho diumenge, contra l’Osasuna, prioritzava la Lliga sense pensar-s’ho. Fins i tot “pagaria diners” per sumar els tres punts el cap de setmana, va reconèixer. L’entrenador de Sòria, fidel a les seves paraules, les ha secundat amb un onze elaborat amb la segona unitat; amb homes com Pipa, Lluís, Iturraspe i Pol Lozano. Per primer cop des que l’extècnic del Girona va aterrar a Cornellà-El Prat, Bernardo Espinosa s’ha quedat a la banqueta. També ho han fet jugadors com Darder o Pedrosa, però no Diego López, indiscutible sota els pals de la porteria catalana. Els deures a Europa ja s’havien fet en les quatre jornades anteriors. Al camp del Ferencváros es podia millorar la nota, però l’aprovat ja estava assegurat.
En els partits en què un equip no s’hi juga pràcticament res –l’Espanyol no necessitava ni guanyar obligatòriament per certificar matemàticament el campionat del seu grup, ja que en tenia prou amb una punxada del Ludogorets a l’estadi del CSKA– i l’altre sí, com era el cas dels locals aquest vespre, la diferència d’intensitat acostuma a ser ostensible. El compromís al Groupama Arena no ha estat l’excepció que ha confirmat la regla: el Ferencváros ha fet de l’electricitat, la pressió avançada i la ferocitat les seves millors amigues per intentar que els tres punts no marxessin d’Hongria i arribar a l’última jornada de la fase de grups de l’Europa League en les millors condicions possibles per fer història i classificar-se per a la ronda d’eliminatòries. Els de Serhí Rebrov han estat clarament superiors al conjunt blanc-i-blau en la primera meitat i han fet justícia mitjançant una diana de Sigér abans de la mitja hora de joc.
Les sensacions de l’Espanyol no eren gens bones, però Pipa s’ha encarregat de calmar els ànims hongaresos abans del descans amb una extraordinària jugada, amb sotana inclosa, des de l’esquerra de l’atac que Melendo ha convertit en gol. La seva celebració –o, més ben dit, la seva no celebració– ha servit per evidenciar que el migcampista no està massa satisfet amb el seu rendiment d’enguany, però també per igualar un partit que s’havia complicat molt per als de Pablo Machín. A la represa, el Ferencváros ha tornat a sortir amb l’empenta dels 45 minuts inicials i ha creat molt de perill. Diego López ha intervingut magistralment en un llançament de penal i l’ha aturat, però no ha pogut fer res en un altre xut, obra de Michal Skvarka, des dels onze metres en els últims instants. Quan semblava que la primera posició matemàtica hauria d’esperar, Pipa s’ha tornat a inventar una jugada des de l’esquerra i Darder ha empatat el duel a dos gols, resultat que, sumat a l’1-1 entre el Ludogorets i el CSKA, sí que ha valgut als pericos.
Encara que el joc no ha estat bo, que l’equip ha estat més pragmàtic que estètic i que no s’ha pogut tancar la fase de grups amb ple de victòries a domicili, l’Espanyol ha rebut la millor notícia possible abans de començar un mes de desembre en el qual haurà d’intentar sortir de les posicions de descens infernals de la Lliga amb partits contra rivals que no li faran, evidentment, cap passadís. Amb la classificació per als setzens com a primers de grups, els blanc-i-blaus ja no hauran de pensar en Europa fins al febrer i podran centrar-se, de moment, en l’Osasuna, el Madrid, el Betis i el Leganés. Els pericos tenen quatre finals amb un únic objectiu, el de desnonar els fantasmes de Segona que sobrevolen l’RCDE Stadium per acomiadar l’any amb les millors sensacions possibles.
