L’Espanyol segueix apropant-se al precipici cap a Segona (1-0). El conjunt blanc-i-blau perd contra el Reial Betis al Benito Villamarín i acaba la 31a jornada de la Lliga Santander a vuit punts d’una salvació que, numèricament i futbolística, cada vegada és més llunyana. L’exblaugrana Marc Bartra marca l’únic gol d’un partit que complica, i molt, les aspiracions periques de cara al tram final de la temporada. Wu Lei, en els darrers instants, desaprofita una oportunitat claríssima que hauria dibuixat un escenari igualment difícil, però menys pessimista.
Una final a Sevilla
Era un partit a vida o mort al Benito Villamarín. Després de les victòries de l’Eibar i el Celta –els dos equips que més a prop es troben d’una zona de descens en què a banda dels pericos també hi ha, des de fa temps, el Mallorca i el Leganés–, l’Espanyol no podia permetre’s el luxe de deixar escapar una nova oportunitat per apropar-se a la salvació. I més tenint en compte que el calendari no somriu, ni de bon tros, als interessos dels d’Abelardo, que en les set darreres jornades s’haurà d’enfrontar a equips com el Barça, el Reial Madrid, el València o la Reial Societat. Per la seva banda, el Betis, l’equip que l’estiu passat va emportar-se Rubi i Borja Iglesias de Cornellà-El Prat, rebia el conjunt català immers en una crisi esportiva que va comportar l’acomiadament de l’entrenador de Vilassar de Mar el cap de setmana passat.
Els andalusos tenien una bona oportunitat per iniciar la nova etapa, amb l’interí Alexis Trujillo a la banqueta, amb un somriure. El tècnic canari ha apostat per una formació de tres centrals –Mandi, Bartra i Feddal– i una alineació que, sobre el paper, no es preveia molt ofensiva. Fekir, Canales i Borja Iglesias eren els únics homes d’atac que han sortit d’inici. Per a l’Espanyol, les entrades de Víctor Campuzano i Víctor Sánchez a l’onze titular han estat les principals sorpreses. El davanter del planter, que feia molt de temps que no jugava, ha entrat en el lloc de Wu Lei i ha lluitat tant com ha pogut, però no ha aconseguit crear perill. Els pericos, de fet, no han tingut la pilota i tampoc han sabut tenir presència a l’àrea contrària. La possessió ha estat clarament bètica, encara que els locals també han donat continuïtat als seus greus problemes de profunditat i abans del descans no han posat a prova Diego López.
Sense marge de reacció
Després d’una primera meitat força soporífera, amb poques aproximacions i un ritme de joc lent, el Betis ha complicat molt la vida a l’Espanyol. El marge de reacció dels pericos és, ara ja sí, molt estret. Massa. Bartra, en els primers instants de la represa, ha rematat a la perfecció una centrada de córner de Canales i ha fet justícia amb el que s’havia vist sobre la gespa. Perquè, encara que sàpiga greu reconèixer-ho, la imatge blanc-i-blava ha estat molt fluixa. Individualment i col·lectiva. Un dia més. Abelardo, més conscient que ningú de la trista realitat que li ha tocat viure al seu equip, ha fet entrar Raúl de Tomás –que ha reaparegut després de l’aturada pel coronavirus– Wu Lei i Melendo per intentar rescatar algun punt de la seva visita al Benito Villamarín.
No ho ha aconseguit. La reacció blanc-i-blava ha brillat per la seva absència. Amb els braços abaixats i sense creure-s’ho és impossible. El Betis ha fet mèrits per ampliar l’avantatge i l’Espanyol no ha aconseguit intimidar Joel Robles fins al darrer minut del temps reglamentari. Amb molta més empenta que futbol, els pericos han intentat empatar a la desesperada i han tingut una molt bona oportunitat per aconseguir-ho. Wu Lei ha rebut una passada de la mort de Nicolás Melamed –que ha debutat a la Lliga–, però s’ha topat amb el porter verd-i-blanc. L’aturada de Robles ha frustrat qualsevol aspiració dels d’Abelardo. La salvació ja és a vuit punts. L’abisme, a només un pas.
1 
