Alegria, felicitat i, per moments, eufòria. Aquest és l’estat emocional permanent de l’Espanyol sempre que juga a l’RCDE Stadium i quelcom que la pericada no experimentava des de feia molts anys. Si bé és cert que les xifres a casa disten força dels números que s’acrediten lluny de Cornellà-El Prat, també ho és que l’espanyolisme diposita gran part de les esperances frustrades d’anys anteriors en una temporada que està sent il·lusionant. El factor aportat per Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’, que ha convençut a l’equip que es pot guanyar amb la pilota, ha estat clau perquè l’Espanyol s’hagi transformat d’una manera tant fugaç com sorprenent.
L’Espanyol, després de només 8 jornades, ja es pot mirar al mirall sense complexos. La proposta ofensiva de Rubi ha estat posada a la pràctica a la perfecció i així ho confirmen uns números que diuen que els blanc-i-blaus són el tercer equip que més xuta de la lliga, només per darrere de Barça i Madrid. Amb un total de 96 xuts -55 entre pals-, l’Espanyol destrossa els registres de temporades passades i se situa només per darrere dels dos tòtems de moment inabastables de la competició. Per més inri, Borja Iglesias és el davanter que més xuta de la categoria, amb 18 intents, només per darrere del madridista Gareth Bale. L’únic ‘però’ d’aquest any: l’escassa efectivitat. Bona prova d’aquesta necessitat d’afinar la punteria la trobem en el darrer partit davant el Vila-real, on els blanc-i-blaus van xutar un total de 28 vegades i van acabar perforant la meta en ‘només’ tres ocasions.
L’equilibri defensiu, la clau de volta
Més enllà de la il·luminadora vessant ofensiva, l’Espanyol també domina la cara menys reconeguda i més ‘bruta’ del futbol. Els de Rubi, de fet, equilibren el vendaval atacant amb una feina gairebé impecable a la zona de mitjos gràcies a la tasca de Marc Roca. Sense la possessió, de fet, els blanc-i-blaus s’erigeixen com el tercer millor equip de la competició pel que fa a la recuperació de pilota, amb un total de 496 en vuit partits, només per darrere de dos equips que basen el seu joc en la solidesa defensiva com el Valladolid o l’Eibar.
Fer més amb menys
És, per exemple, una de les grans qualitats d’aquest nou Espanyol. Amb baixes sensibles com Gerard Moreno, Pau López, Jurado o Aaron i amb les úniques incorporacions de Borja Iglesias i Rosales, semblava que aquest podia ser un any de penitència per un projecte blanc-i-blau encapçalat per un entrenador que arribava de la Segona Divisió. En aquesta línia, un dels puntals de l’equip, David López, explicava a principis de setmana: “M’atreviria a dir que la plantilla ha baixat de nivell perquè marxen Gerard Moreno, Aaron, Jurado… i pràcticament només arriba Borja. Pel que fa a la plantilla, jo crec que és pitjor“.
Les adversitats, però, s’han acabat superant i, més enllà del nivell qualitatiu d’aquesta plantilla, el cert és que amb només quatre mesos Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ ja ha fet oblidar el seu antecessor, Quique Sánchez Flores, polvoritzant-lo en sensacions i en números.
