La sort somriu als valents. L’Espanyol supera una autèntica odissea a Vila-real i resisteix durant més de mitja hora amb un home menys per endur-se una victòria balsàmica (1-2). Els blanc-i-blaus, que donen un cop de puny sobre la taula, demostren així als rivals que no estan disposats a baixar els braços i que lluitaran fins l’últim alè per la permanència. Una diana de David López i una altra de Raúl de Tomás, l’home cridat a obrar el miracle, donen aire a un Espanyol que aconsegueix contenir la salvació a quatre punts. El partit, per més inri, serveix per demostrar el brutal rentat de cara que ha patit l’equip de la mà d’un Abelardo que fa creure la pericada en el miracle. I és que Abelardo és això: veni, vidi, vici.
Una lliçó de resistència
Per a l’Espanyol no era un partit més. I és que a La Ceràmica, els blanc-i-blaus s’hi trobaven davant un tot o res en la seva màxima expressió. Començant el que, ara ja sense discussió, era una final gairebé definitiva –els pericos es trobaven a 7 punts de la zona de permanència-, els d’Abelardo només han necessitat sis minuts per demostrar que l’objectiu s’ha convertit en una autèntica obsessió. Només així s’explica els primers minuts d’un Espanyol que, intens i assumint les premisses d’Abelardo a la perfecció, s’ha menjat el Vila-real fins que David López ha aconseguit trencar la igualada a la sortida d’un córner (0-1). El més difícil ja s’havia fet i el de Sant Cugat, que es petonejava l’escut, n’era plenament conscient.
Intensitat i realisme en vena. Un còctel, fins el moment explosiu, que servia a l’Espanyol per somriure com feia dies que no ho feia. La victòria per la mínima, però, semblava no ser suficient per a un conjunt blanc-i-blau que ha fregat la segona diana en una doble ocasió que Raúl de Tomás no ha sabut resoldre, tot i que en segona instància la pilota ha colpejat a la mà d’un futbolista groguet. El col·legiat, incomprensiblement, no ha volgut veure l’acció al VAR i a l’Espanyol se li ha negat un penal que semblava evident. A base de personalitat i convicció, però, els espanyolistes han contrarestat fins la mitja part la voluntat d’un Vila-real que res ha pogut fer per a inquietar la porteria d’un segur Diego López.
I si a la represa a qualsevol perico li haguessin demanat un desig, hauria demanat la sentència. Dit i fet. Raúl de Tomás, l’home que ha arribat a Barcelona per aconseguir el miracle, ha començat a escriure el seu relat en blanc-i-blau fent esclatar d’alegria els 3.000 afeccionats pericos que avui s’han desplaçat a la Plana (0-2). Amb una excelsa rematada de cap, a centrada de Calleri, el davanter hispano-dominicà demostrava que l’Espanyol era ben viu i que farà mans i mànigues per resistir a Primera Divisió.
Un gir inesperat
Però a l’Espanyol li tocava patir. Quan tot semblava controlat, gir total de guió: penal i expulsió de Javi López. El col·legiat sí que ha vist en aquesta ocasió unes mans del ‘16’ de l’Espanyol a l’àrea i no ha dubtat en senyalar una pena màxima que posteriorment transformava Santi Cazorla (1-2). El Vila-real retallava distàncies i el conjunt blanc-i-blau, amb un jugador menys, no li quedava altra que resistir.
Finalment, però, avui sí que la sort ha somrigut a l’Espanyol. El Vila-real no podia desfer el mur blanc-i-blau i ni Cazorla, que l’ha tingut a la recta final, ha pogut fer res per empatar en una ocasió clara que ha enviat al pal. A Can Perico, per fi, tenen motius per somriure.
