A l’Espanyol se li fa de nit a Tenerife (0-0)

L’Espanyol peca de conservadorisme a l’Heliodoro Rodríguez López, perdona les poques oportunitats que genera i veu com se li escapen dos punts

El pragmatisme, quan és excessiu, s’acaba pagant. I això és tot just el que li ha passat a l’Espanyol a Tenerife (0-0). Els blanc-i-blaus es deixen dos punts a l’Heliodoro Rodríguez López en partit on els de Vicente Moreno han tornat a demostrar que no tenen un concili regular amb el gol. El Tenerife ha sabut parar una trampa i l’Espanyol, com aquell nen que encara s’ha d’adaptar el seu entorn, hi acaba caient. Els catalans, que deixen altra vegada la seva porteria a zero, es perden en un laberint a les Canàries i se’n tornen a Barcelona amb un punt agredolç. El liderat es manté, sí; però Leganés i Sporting també sumen. 

Sense eficàcia ni idees

No s’hi valia a badar, a l’Espanyol n’eren perfectament conscients. Qui fulleja per sobre els llibres d’història sap perfectament que aquests són els partits els que se li acostumen a travessar al conjunt blanc-i-blau. I és que de tardes grises, malauradament, n’hi ha un cabàs. Ho il·lustra perfectament el marcador de l’últim dia que els espanyolistes van visitar l’Heliodoro Rodríguez López en competició de Lliga: un contundent 4-1, l’any 2010. I per més inri, la història deia que l’Espanyol no era capaç de guanyar a Tenerife des del 95.

Amb la premissa clara i l’examen de consciència fet, els homes de Vicente Moreno aterraven a Tenerife amb el contratemps d’haver viatjat el mateix dia de partit per una errada en els testos de coronavirus. I inicialment ha semblat descol·locar-los. El Tenerife, més incisiu, s’ha bolcat sobre la porteria de Diego López en els primers compassos i fins i tot ha tingut una magnifica oportunitat per a inaugurar el marcador que el porter gallec ha neutralitzat de manera excelsa. Però ha estat un miratge. Lluny de mostrar la imatge de Vallecas, l’Espanyol ha saltat al terreny de joc amb les cartes marcades i a dominar una primera part que s’hauria decantat del costat blanc-i-blau si De Tomás, Embarba i Puado, en diferents ocasions propicies, haguessin estat més encertats de cara a porteria.

El guió de cada setmana

A la represa, es repetia el guió d’Oviedo, de Vallecas, de Sabadell i del dia de l’Alcorcón. L’Espanyol no havia aprofitat la primera meitat i avocava totes les seves esperances en el segon temps. De més a menys, els espanyolistes sabien que imprimir el ritme dels primers 45 minuts seria la clau per endur-se els tres punts de les Canàries. Amb una pressió alta i bolcant tot el joc per la banda dreta, on Embarba és amo i senyor, els barcelonins han fet mans i mànigues per trencar l’entramat defensiu d’un Tenerife que no concedia en defensa.

I així, amb un guió massa monòton, a l’Espanyol se li ha fet de nit. L’eficàcia defensiva local ha acabat amb la desesperació d’un Vicente Moreno que ha cremat les naus que li quedaven amb l’entrada de Vargas i Melamed. Però res de res. L’Espanyol s’ha estavellat una i altra vegada contra el mur del Tenerife i s’haurà de refer dimecres vinent davant la Ponferradina a l’RCDE Stadium. 

Més informació

Comentaris

    Ramon Octubre 25, 2020 9:28 pm
    En la situació habitual dels espanyolistes, o sigui a Primera fent el patètic, cada victòria és una desgràcia. Ara en canvi com que l'objectiu que tenen no és salvar-se sinó pujar cada punxada és un tresor.

Nou comentari