Cara i creu a la Nova Creu Alta (0-1)

Un gol de Nico Melamed en el 84’ decanta un derbi català que Sabadell i Espanyol s’han disputat de tu a tu fins l’últim alè

Glòria i desesperació a la Nova Creu Alta. Diuen que quan et fan un regal, l’has d’aprofitar. Doncs bé, el dia que algú va pronunciar aquesta màxima, ni Sabadell ni Espanyol hi devien ser presents. Arlequinats i blanc-i-blaus s’han perdonat l’un a l’altre fins que, en l’infausta recta final per al Sabadell, el joveníssim Nico Melamed ha decantat la balança per als espanyolistes (0-1). El final, malauradament, torna a ser dramàtic per a un Sabadell de matricula que dona la cara però no ho remata, i d’alegria immensa (i molt patida) per a un Espanyol que es col·loca colíder de la Liga Smartbank.

Tarda de regals

Sabadell i Espanyol, Espanyol i Sabadell. Duel d’històrics. Sense aquella olor de cigarreta recremada dels derbis dels 80, arlequinats i blanc-i-blaus han posat un per fi llum una imatge d’allò més enyorada en el si del futbol català. De Marañón a Tamudo, i de Manu Lanzarote a Ángel Martínez, pericos i sabadellencs han compartit al llarg de la seva història molt més que dos colors. Una trentena d’anys després de l’última vegada, la Nova Creu Alta posava la catifa a un partit ja de vital importància per als dos equips.

I és que Sabadell i Espanyol lluitaven per una necessitat equànime: els 3 punts. Una primera alegria per als vallesans i la oportunitat de ser líder per a un Espanyol avui orfe de referències ofensives. Sense Raúl de Tomás, que començava el duel a la banqueta, ni Embarba, lesionat a última hora, els blanc-i-blaus han volgut imposar ràpidament el seu ritme i haurien pogut obrir la llauna si no hagués estat per la poca punteria de Wu Lei, Darder i Puado, i l’encert de l’heroi local Mackay. Fins a cinc ocasions claríssimes que els pericos, massa dependents de les fogonades de talent dels seus homes, han estat incapaços de convertir.

El ritme el marcava un irregular Espanyol i el Sabadell, que treia aigua, l’aguantava sabent quin era el seu propi taló d’Aquil·les: la banda dreta. El lateral defensat per Òscar Rubio era una autèntica sagnia per a un equip d’Antonio Hidalgo que no acabava de trobar la tecla per fer front a les ofensives espanyolistes. Guruzeta, sol i sense ajudes, només podia actuar com a supervivent d’un Sabadell que ha sabut jugar amb la desesperació blanc-i-blava per acabar la primera part posant l’ai al cor de la defensa espanyolista en una centrada enverinada d’Ozkoidi.

La glòria del més menut

Les cartes estaven marcades i a la represa, tot ha continuat igual. L’Espanyol perdonava l’imperdonable (a destacar, sobretot, una jugada d’aquelles de resums on Wu Lei i Vargas s’ha molestat l’un a l’altre quan havien de marcar un gol cantat) i el Sabadell feia mans i mànigues per mirar de reactivar l’atac. I ves per on, quan l’ha reactivat, Guruzeta ha volgut tornar el regal als pericos errant quan només havia d’empènyer la pilota a la xarxa.

El partit necessitava encert i Vicente Moreno ha fet el més previsible: donar entrada a Raúl de Tomás. Mentrestant, el Sabadell aconseguia amenaçar Diego López amb dues clares ocasions de Víctor i d’un actiu Adri Cuevas i prosseguia així amb el guió de Vallecas i Son Moix esperant, això si, treure’n avui un resultat positiu.

Però al final, el guió ha estat altra vegada cruel per al Sabadell i alegre per a l’Espanyol. Precisament, el més menut de tots, Nico Melamed, de només 19 anys, ha estat el més hàbil en una tarda marcada pels errors per acabar batent Mackay en un ma a ma al minut 84 (0-1). Mateix minut, per cert, que el Sabadell va encaixar gols a Vallecas i Son Moix. Cara i creu.

Més informació

Nou comentari