L’Espanyol és a l’UCI. Els blanc-i-blaus tornen a deixar escapar una nova final per reenganxar-se a la lluita per la salvació i cauen per la mínima a Pamplona (1-0). El més dur de tot plegat per als espanyolistes, però, és l’error infantil i d’acudit de Víctor Sánchez que ha propiciat el penal i gol local. Per més inri, Diego López ha estat expulsat en els últims minuts en una nova mostra de la inoperància d’un equip anímicament destrossat. Aquest Espanyol fa molt mala pinta i a manca de només onze partits per al final de Lliga dorm a sis punts de la permanència. L’equip, que a sobre veu com setmana rere setmana queda tacat per errors de gruix, es queda sense aire i s’apropa com mai a l’infern de la segona divisió. Sense frens i a les portes de l’abisme, l’Espanyol necessita un miracle per aconseguir la salvació.
Un martiri constant
La història es repetia al Sadar. Com el soporífer relat d’aquell qui sap que cada dia ha de lluitar sense treva per la seva subsistència, l’Espanyol aterrava a Pamplona amb la necessitat d’agafar aire. Amb tots els rivals sumant, els blanc-i-blaus eren plenament conscients que tot el que no fos sumar els tres punts davant Osasuna significaria començar a cavar la seva pròpia tomba en aquesta temporada fatídica. Convençuts però amb els nervis de qui sap que s’ho està jugant absolutament tot, l’Espanyol ha saltat al terreny de joc massa espès i a expenses de la intensitat que proposava el rival. I així, davant un rival que basa el 100% del seu èxit en l’energia dels seus homes, era molt difícil que el pla pogués sortir bé.
Però superada la primera pressió inicial, els espanyolistes han estat capaços d’igualar forces amb un Osasuna també obligat a vèncer per evitar entrar de ple en la lluita per la salvació. I en aquest context, a partir dels vint minuts de joc, s’ha vist un Espanyol més dinàmic i voluntariós. Sense trobar De Tomás, tot i això, inquietar la porteria de Rubén era pràcticament un impossible per a un Espanyol que, si bé era salvava la papereta en defensa, era incapaç de generar res en atac. La primera meitat, sense història, donaria pas a un segon temps que seria terrorífic.
Errors infantils i somnis que s’escapen
A la represa Abelardo ha donat entrada a un Jonathan Calleri que en detriment de Wu Lei aportaria més joc aeri i lluita per a un Espanyol massa poruc durant els primers 45 minuts. Però res més lluny de la realitat. L’esperança ha donat pas a un autèntic terrabastall quan Víctor Sánchez, en un error d’acudit, alçava les mans a l’àrea fent el gest que no havia tocat un futbolista d’Osasuna que era a terra. El resultat? Pilota al colze del futbolista de Rubí i penal que transformava magistralment Roberto Torres (1-0). Nou error infantil, nova condemna, nou horitzó fatídic.
Amb un error de gruix a la motxilla, els homes d’Abelardo han intentat apel·lar a l’orgull per, com a mínim, empatar el duel davant un conjunt que encara se’n feia creus. El partit, que ha embogit gràcies a un Espanyol que sabia que era un tot o res, ha escalat al següent nivell i locals i visitants han encetat un intercanvi de cops que hauria pogut acabar amb qualsevol dels dos equips a la lona. Osasuna fregava la sentència i l’Espanyol donava el seu braç a tòrcer. Amb Melendo i Víctor Gómez al terreny de joc, els barcelonins han fet mans i mànigues per intentar apropar-se a la porteria local. Però tota fórmula ha resultat estèril.
La certificació del mal tràngol
Ja per tancar el suplici, l’Espanyol ha vist com Diego López era expulsat per tocar la pilota amb la mà fora de l’àrea i, sense la possibilitat de fer més canvis, ha estat Leandro Cabrera qui s’ha col·locat a la porteria. I el relat ha acabat aquí. De nou un error infantil condemna l’Espanyol i el Sadar certifica que només un miracle els salvarà de la segona divisió.
