Doncs sí, l’Espanyol hi continua creient (1-2)

Cop de puny sobre la taula dels blanc-i-blaus, que guanyen a casa del líder per demostrar que segueixen ben vius en la lluita per l’ascens

Diuen que el que no et mata et fa més fort. Que si aconsegueixes sobreviure a una situació límit, l’ànima en surt reforçada. I l’Espanyol, avesat històricament a lluitar en moments de màxima adversitat, ho sap del cert. Els blanc-i-blaus sumen una victòria importantíssima a Mallorca en un partit on només s’hi valia a guanyar si es volien mantenir intactes les opcions de ‘sorpasso’ en aquesta Liga Smartbank. Puado i Landry Dimata dinamiten el guió d’una Segona Divisió que torna a estar oberta. Sí, l’Espanyol hi continua creient; i sí, Vicente Moreno manté el seu crèdit intacte (1-2).

Un dia D

No era un dia més. De fet, era una espècie de dia D. Encerclada i marcada a foc, la visita a Mallorca era una mena d’exorcisme pels pericos. Un nou tot o res, l’enèsim del curs. A diferència d’altres dies, però, els blanc-i-blaus sabien que no podien defallir. Mantenir el pols i no deixar escapar el líder era un imperatiu per a un equip que lluita per evitar el col·lapse. Quatre punts dels últims 15 possibles s’assimilaven com un bagatge impossible per a un club que, sí o sí, s’ha marcat l’objectiu de retornar a Primera Divisió per la via ràpida. I sense bales a la recambra, els de Vicente Moreno n’eren plenament conscients: vèncer seria mitja vida i perdre representaria una prematura (però real) sentència de mort.

Com en tota guerra, l’escena estava reservada als més valents. I en el batalló blanc-i-blau, dos líders: Diego López i Javi Puado. L’un perquè s’ha encarregat de salvar els seus en dues ocasions claríssimes dels locals, i l’altre perquè ha aparegut en el moment indicat per alliberar l’Espanyol. Javi Puado, omnipresent i referència de l’equip en les últimes jornades, s’ha elevat més que ningú en una falta picada per Embarba per enviar la pilota al fons de la xarxa de Manolo Reina (0-1). L’Espanyol, feliç, veia com el planter sortia al seu rescat.

A la segona meitat, el Mallorca sabia que necessitava posar l’Espanyol contra les cordes per treure’n quelcom positiu. I en una d’aquestes, precisament, l’home gol del Mallorca, Amath Ndiaye, igualava el marcador en un desajust defensiu dels pericos (1-1). Tornava a ser l’hora dels valents, dels escollits. I l’Espanyol, tot i ser conscient que l’empat no era un resultat del tot dolent, ha exhibit la seva valentia anant a pel segon gol. I qui l’havia de fer? L’home que ha arribat aquest hivern per treure les castanyes del foc: Landry Dimata (1-2). Una centrada d’RDT ha estat ben rematada per un Dimata que ha fet tot allò pel que se l’havia fitxat. Al final, no sense patiment, l’Espanyol ha tret or de Mallorca.

Més informació

Nou comentari