El partit ha durat el que Embarba i RDT han tardat a calçar-se les botes. Formen una societat formidable. L’Espanyol ha trobat un tresor en dos futbolistes que avui han meravellat a la Rosaleda de Màlaga (0-3). Els blanc-i-blaus demostren que mentre el país es troba en estat d’alarma, ells continuen immersos en el seu particular estat de gràcia golejant en un dels camps més complicats de la categoria de plata. Dues dianes d’un excels Embarba i una altra de De Tomás tornen el liderat de Segona a un Espanyol que agafa aire i aconsegueix ja un coixí de quatre punts respecte el tercer classificat, el Mallorca. Vindran dies difícils, evidentment; però ara sí que aquest equip (que ha encaixat un gol en 10 jornades) sembla haver trobat el seu camí.
La nit d’Embarba
L’escull no era gens fàcil. Per a l’Espanyol, a Segona o a Primera, viatjar lluny de terres catalanes sol ser un maldecap. Normalment ja tenen les de perdre, i si per aquelles coses guanyen, ho fan gairebé sempre amb un patró que s’ha repetit de manera fatídica al llarg de la història: sang, suor i llàgrimes. Si més no, així ho diu la trajectòria del club amb més derrotes de la Lliga. Però a la categoria de plata les tornes semblen haver canviat (o així vol demostrar-ho l’equip de Vicente Moreno). Si bé és cert que la pitjor cara dels blanc-i-blaus aquest any s’ha vist sempre lluny de Barcelona, també ho era que fora de casa només s’acredita una derrota, la de Vallecas.
I així, visitant la complicada Rosaleda de Màlaga el mateix dia que el liderat s’escapava a mans de l’Sporting de Gallego, els blanc-i-blaus tornaven a tenir clara la lliçó: consistència defensiva i pragmatisme ofensiu. De fet, tant clar ho han tingut, que a la primera de canvi Embarba ha avançat l’Espanyol amb una fuetada des de la frontal (1-0). Sis minuts i ja s’havia fet el més difícil. Amb un contraatac gestat a la perfecció per Puado i l’extrem madrileny, els espanyolistes encarrilaven ràpidament el duel davant un Màlaga que fins avui encara no havia perdut com a local.
L’única llàstima dels compassos posteriors? Doncs que l’Espanyol, com gairebé sempre, ha perdonat la sentència. Una diana anul·lada a RDT i dues rematades frustrades de Melendo i David López donaven aire a un Màlaga que contrarestava la qualitat blanc-i-blava amb una bona dosi d’intensitat. Però res ha estat suficient. Avui més que mai l’Espanyol estava endollat, sentia que era el seu dia. El dia per donar un cop de puny sobre la taula. I vaja si l’ha donat.
Un cop d’autoritat
Als cinc minuts de la represa, l’endolladíssim Embarba s’associava a la perfecció amb un RDT que, a l’interior de la petita, sentenciava el porter local amb una precisa rematada de cap (0-2). Tot semblava dat i beneït, però la festa no ha acabat aquí. Ja que cinc minuts després, el guió s’ha repetit, però amb els papers canviats. Ara era De Tomás qui, sol al vèrtex de l’àrea, servia en safata el gol a Adri Embarba (0-3). Amb contundència, l’Espanyol (que ha encaixat un gol en només 10 partits) demostrava que no volia deixar escapar el liderat de LaLiga Smartbank així com així.
