La Segona Divisió ensenya les dents a l’Espanyol (1-1)

L’Espanyol reacciona a la recta final i aconsegueix empatar un partit que tenia perdut a Lugo, però les sensacions són de nou decebedores

La Segona Divisió és una categoria desagraïda. Parlant en plata, molts s’atrevirien a dir és una categoria ingrata. Si perdones i ets benèvol, se’t mengen. I si no t’hi adaptes amb tots els ets i uts, ets carn de desfeta. Això és, justament, el que li està passant a l’Espanyol. Líders durant bona part del curs, els blanc-i-blaus comencen a notar el mal d’altura. Queda poc per al judici final i això, a qui està obligat a sortir-ne absolt en forma d’ascens, sembla que els espanta. Sí o sí, els han dit que han de pujar. Ja sigui per història, ja sigui per plantilla, ja sigui per pressupost… A l’hora de la veritat, però, en tots els partits hi ha tres punts en joc i tots els rivals lluiten per un mateix objectiu. I l’Espanyol, per molt que el discurs generalitzat sembli entestar-s’hi, no té res més que una mínima avantatge sobre els seus oponents. Com, de fet, s’ha demostrat avui a Lugo, on els blanc-i-blaus s’hi ha deixat dos punts després d’un partit desesperant i per moments decebedor (1-1).

La primera meitat d’avui ha estat paradigmàtica. Desdibuixats defensivament i amb una desídia que fa feredat, els blanc-i-blaus han comprovat a la primera de canvi que la de l’Anxo Carro no seria una escomesa fàcil. El perquè? Molt fàcil: el Lugo només ha necessitat un xut per fer el primer gol (1-0). El tarragoní Campabadal, aprofitant una mala sortida de Diego López, inaugurava l’electrònic només començar i deixava l’Espanyol amb un pam de nas. El més lamentable de tot plegat, però, és que tot intent de revàlida perico ha estat estèril i, per més inri, el Lugo arribava a l’àrea de Diego López sempre amb perill. I quan per aquelles coses l’Espanyol ha arribat, el col·legiat ha acabat anul·lant el gol per fora de joc un gol de Javi Puado.

A la segona meitat no hi havia altra: reaccionar o reaccionar. L’Espanyol no tenia cap alternativa possible. Amb el Mallorca anant-se’n a sis punts, els pericos havien de posar tota la carn a la graella per remuntar un partit que s’havia complicat d’allò més. Ja amb Dimata al terreny de joc, els espanyolistes s’han llançat a l’atac i Javi Puado, magistral, ha aconseguit trencar el mur defensiu del Lugo amb una gran jugada personal culminada per De Tomás (1-1). L’Espanyol, com a mínim, havia trencat el gel a falta d’un quart d’hora per a l’acabament del duel. Faltava la cirereta, i l’Espanyol, que veia com el Lugo es quedava amb 10 per l’expulsió del local Marcelo, s’hi ha llençat. El pal, però, ha evitat que l’Espanyol sumés els tres punts en l’última ocasió de De Tomás. L’Espanyol, ara sí, té una autèntica final diumenge vinent a Mallorca.

Més informació

Nou comentari