Això ja rutlla (0-1)

L’Espanyol fa bo un solitari gol de Bernardo Espinosa per imposar-se per la mínima al Ciutat de València i se situa a només un punt del Celta, equip que marca la permanència

Fa un temps, no tan llunyà, en què l’Espanyol guanyava de la mà d’una idea clara des de la banqueta. Fa només sis mesos, els blanc-i-blaus es nodrien de la riquesa tàctica de Rubi per, més enllà d’adaptar-se a una idea atractiva, certificar una històrica i recordada classificació europea. D’ençà d’aleshores, l’equip s’havia vist forçat a deambular per un desert d’imprecisions. Tot això, però, sembla haver acabat amb Pablo Machín. L’Espanyol ha renascut de la mà del 3-5-2 del nou tècnic i, creient en una idea que ja dona els seus fruits, els espanyolistes aconsegueixen un necessari triomf al Ciutat de València que aclareix –i de quina manera- el futur (0-1). Els catalans, per més inri, s’apropen cada vegada més a definir-se a si mateixos com un equip d’autor, ja que la diana espanyolista l’ha anotada Bernardo Espinosa, futbolista fetitxe i renascut de la mà de Pablo Machín.

El primer pas

2004, 2006, 2009 i 2013. L’Espanyol del segle XXI ha viscut massa vegades al llindar del desastre absolut. I és que a Can Perico, l’hipotètic descens es viu així, com un autèntic infern. Volent defugir d’una lluita tan infausta com desagradable, l’Espanyol es plantava a Orriols amb l’únic objectiu d’aconseguir els tres punts per començar l’escalada a la Lliga. Reforçats per la victoriosa dinàmica europea, els de Pablo Machín saltaven a la gespa valenciana conscients que la situació, ja amb tints dramàtics, no es podia agreujar més. Guanyar o guanyar, per tant, era l’única alternativa d’un equip que, seguint les passes del què ja es va fer a Razgard, ha sortit disposat a menjar-se el rival.

Arrelats ja a un 3-5-2 que ja els va com anell al dit, els blanc-i-blaus han exhibit allò que enguany encara no s’havia pogut veure. Eren un equip per fi reconeixible i, amb la batuta de nou per Darder, han mostrat la cara més sòlida del curs. Intensos en la pressió, compactes en defensa, connectats per contraatacar i amb la profunditat per bandera, els blanc-i-blaus han anat avisant de mica en mica el Llevant fins que, finalment, ha aparegut allò que li mancava a l’Espanyol de Gallego: la contundència.

Bernardo Espinosa, el renascut

Després de topar altra vegada amb  el travesser i que el ‘Chucky’ desaprofités un gol gairebé cantat, la llibreta de Jordi Guerrero ha aparegut tal com ho feia a Montilivi per fer esclatar la pericada. Bernardo Espinosa, renascut de la ma de Machín i clau del seu Girona, ha estat més hàbil que ningú en una jugada d’estratègia per anticipar-se a tothom i firmar la primera i única diana del matx (0-1). A empentes i rodolons, amb el genoll i el colze, però la pilota era dins. El gol, el més necessari de tot, arribava tot just abans del descans.

La missió a la represa, per tant, era tan clara com necessària. Resistir i no cometre els errors de Balaídos servirien a l’Espanyol per agafar aire i veure’s més a prop de l’objectiu. El Llevant, xiulat per la seva afició, ha sortit a fer tot allò que se li pressuposava i ha exercit una pressió notable sobre els blanc-i-blaus en els primers compassos. El pla local no sortia i Paco López decidia donar entrada a tota l’artilleria: Borja Mayoral i Sergio León. Tot o res davant un Espanyol que, si bé és cert que no patia de manera exagerada, també ho és que sentia l’alè del Llevant al clatell.

Els valencians pressionaven i Machín ha decidit apuntalar la defensa amb l’entrada de Dídac Vilà per Adrià Pedrosa; però també retocar l’atac substituint el desencertat Ferreyra per Víctor Campuzano. Els canvis, tot i això, indicaven una clara tendència defensiva d’un Espanyol que ha sabut patir fins l’últim minut per certificar la segona victòria el curs. Setmana fantàstica de l’Espanyol de Machín. 

Més informació

Nou comentari