La Segona Divisió és una categoria desagraïda. Avui a l’Espanyol li tocava ballar amb la més lletja i sabia, sí o sí, que anava a Fuenlabrada a patir. Però quan ho tenia fet, quan tot estava lligat, una errada puntual ho ha enviat tot en orris. Un penal infantil i innecessari de Diego López al 86’ deixa l’Espanyol sense premi en partit totalment travat, gris i violent per moments (1-1). Els espanyolistes, fastidiats perquè ho tenien tot a favor, se’n van de nou de Madrid amb cara de pomes agres i amb la necessitat que el Mallorca i l’Sporting també punxin per no veure com els rivals se li aproximen.  

La Segona és això

El Fuenlabrada és un equip d’aquells xapats a l’antiga. Intensos, bregadors, físics i amb un denominador comú: l’entrega. Fent d’aquesta el seu màxim actiu, l’equip madrileny s’ha fet fort a la categoria de plata fins a ser considerat un dels aspirants de l’ascens. Tot un èxit per part d’una entitat amb menys de 50 anys d’existència i que ha s’ha passat la vida a cavall entre la Segona B i la Tercera Divisió. Ara, però, el context és ben diferent. Amb Sandoval al capdavant, l’equip madrileny ha fet una passa endavant i només una última jornada fatídica va privar-los l’any passat de disputar el Play-Off d’ascens. Amb un futbol per alguns planer i per altres ‘de pit i collons’, el Fuenla es creuava avui en el camí d’un Espanyol en ratxa.

L’objectiu perico, per tant, era ben clar: contrarestar la virtut del rival i vèncer a partir d’aquesta premissa. I és que si alguna cosa té aquest Espanyol de Vicente Moreno és que és camaleònic. L’equip, dia si i dia també, canvia de pell per a adaptar-se als rivals. Si bé és cert que Moreno ja té un onze fixe, també ho és que la idea no és inamovible. Així com a Màlaga es va sortir a mossegar i a no donar opció al rival, a Sabadell o a Oviedo es va sortir a esperar. I avui, a l’Estadi Fernando Torres, l’Espanyol ha tret la seva cara més batalladora.

Sobretot perquè a davant hi tenia un equip que l’ha posat amb problemes molt seriosos. Només començar, Cabrera ha salvat una pilota sota pals i, ja al quart d’hora, els blanc-i-blaus havien de donar gràcies al travesser, ja que Gassama errava en última instància quan el gol semblava cantat. L’Espanyol patia i rebia. El Fuenlabrada, de llarg el rival més agressiu que s’han trobat de moment els blanc-i-blaus a Segona, mossegava i de quina manera davant un Espanyol intens però sense finor. Però ves per on, quan l’Espanyol (que ha entrat en el tu a tu amb el Fuenlabrada) ni ho buscava, ha aparegut la flor. La flor, concretament, d’Adri Embarba.

Els blanc-i-blaus es nodreixen jornada rere jornada de la classe d’un extrem madrileny que ha vull ha sortejat fins a tres rivals a l’interior de l’àrea per servir la diana en safata a Raúl de Tomás (0-1). L’Espanyol patia i somreia a parts igual. I és que just després del gol, encara a mil revolucions, el Fuenla estavellava la pilota al travesser.

Amb cara de pomes agres

A la represa l’Espanyol es disposava a patir i, de fet, semblava solventar-ho amb nota. El Fuenlabrada, ja sense gasolina, s’apagava lentament i tot semblava indicar que els blanc-i-blaus s’endurien els tres punts d’un estadi on encara no hi havia guanyat ningú. Però, finalment, l’error ha arribat de qui menys es podia esperar. Diego López provocava un penal totalment infantil a cinc minuts per al final i Sekou Gassama sentenciava l’Espanyol (1-1). Els espanyolistes, sense capacitat de resposta, se’n van de l’Estadio Fernando Torres amb cara de pomes agres.  



Més notícies

L’Espanyol, més líder (2-1)

Els blanc-i-blaus pateixen de valent davant el Lugo però acaben sumant un triomf que els col·loca com a ferms líders de Segona

L’Espanyol, en estat de gràcia (0-3)

Cop d’autoritat d’un Espanyol que es reafirma al capdavant de la classificació amb un partit rodó a Màlaga

Nou comentari