S’acaba el somni. L’Espanyol diu adeu a l’Europa League amb un triomf que, si bé és cert que és estèril, també ho és que reforça l’equip de cara a un final de temporada que promet ser taquicàrdic. Els blanc-i-blaus s’imposen al Wolverhampton gràcies a un hat-trick de l’argentí Jonathan Calleri i, perquè no dir-ho, gràcies a un partit per fi coral de la segona unitat (3-2). Amb l’ajuda dels Darder, David López i el mateix Calleri, els d’Abelardo se’n van d’Europa dempeus i l’espina de qui sap que hauria pogut fer un millor paper. Ha de ser, però, un punt i a part. Europa ha de continuar sent l’aspiració futura d’una entitat que, tot i que avui en dia es juga la supervivència a primera divisió, té la història i l’estatus suficient com per no haver d’esperar 12 anys més per tornar a classificar-se per la ronda continental. Ara, tot queda com un bonic record i pel camí queden Stjarnan, Luzern, Zorya Luhanzk, Ferencváros, CSKA de Moscú, Ludogorets i Wolverhampton. Punt final a la il·lusió, comença l’infern. I és que a l’Espanyol, malauradament, ara no li queda altra que pensar en els 39 punts que li queden per disputar en una Lliga que, de moment, condueix el club pel camí del pedregar.
Un adeu dempeus
Buscant un últim glop de felicitat. Potser amarg, potser efímer; però de felicitat al cap i a la fi. Havent perdut altra vegada el rumb a la Lliga, l’Espanyol buscava acomiadar-se d’Europa amb un somriure. Amb l’anhel de retrobar-se per a poder afrontar una recta final de curs que de ben segur serà d’autèntic infart, els blanc-i-blaus han saltat al terreny de joc amb una única voluntat: cruspir-se el Wolverhampton. El passat (un 4-0 que encara coïa) semblava no comptar per a un equip que ha donat el primer cop de puny sobre la taula ben aviat. Superat el quart hora, una excelsa combinació entre Melendo i Pedrosa ha servit a Jonathan Calleri per superar d’un batzac a Rui Patricio (1-0).
Hi havia esperança, l’Espanyol hi creia. Però enguany, malauradament, tota alegria és efímera a Can Perico. Els Wolves, comandats pel potentíssim Adama Traoré, només han necessitat sis minuts per esmicolar el somni espanyolista gràcies a una diana del futbolista de l’Hospitalet de Llobregat (1-1). Els errors individuals, que despullaven altra vegada a una defensa massa tova, marcaven el futur d’un partit que, amb el gol anglès, ja no tindria massa més història. Sabent que el repte era ja impossible –l’Espanyol es trobava davant la disjuntiva d’anotar cinc gols en només setanta minuts-, els homes d’Abelardo, més voluntariosos que encertats, han estat incapaços de tornar a inquietar la porteria britànica.
Calleri desperta
A la represa, sense canvis, l’Espanyol ha continuat amb la mateixa tònica que a la primera meitat. És a dir, ho intentaven alhora que topaven una vegada i una altra contra l’entramat defensiu del Wolverhampton de Nuno Espirito Santo. Però als deu minuts del segon temps una errada estrepitosa de Kilman, que colpejava a la cara de David López a l’interior de l’àrea, era assenyalada com a penal. Penal que no fallaria l’home gol d’avui de l’Espanyol: l’argentí Jonathan Calleri (2-1). El ‘12’, que amb dos gols en un mateix partit triplicava les seves irrisòries xifres al llarg d’aquest curs, impulsava els espanyolistes cap a una última alegria europea.
Finalment, el conjunt anglès no donaria el seu braç a tòrcer i acabaria aconseguint l’empat per mitjà de Doherty (2-2). I fins i tot, en aquesta línia, haurien pogut anotar el tercer si Pedro Neto, amb Andrés superat, no hagués errat estrepitosament a porteria buida. El destí, tot i això, tenia reservat un regal en forma de hat-trick per a Jonathan Calleri (3-2). L’argentí, en l’últim minut anotava de cap el definitiu gol de la nit i feia acomiadar l’Europa League amb un somriure a la cara.
