En caiguda lliure (0-2)

L’Espanyol, engolit anímicament i orfe de solucions des de la banqueta, firma la quarta derrota consecutiva a casa caient davant el Valladolid de Sergio González

La fe, almenys enguany a Can Perico, no mou muntanyes. L’Espanyol, ja amb totes les alarmes xiulant a rabiar, cau novament a casa i firma un nefast 0 de 12 que avoca David Gallego a les portes de l’infern. Els blanc-i-blaus, que registren el pitjor inici com a local en tota la seva història, no poden amb el Valladolid de Sergio en un partit on el factor mental ha estat crucial (0-2). Un penal en contra quan millor estaven i una expulsió quan l’anhel de remuntada era més viu que mai, s’han erigit com els fantasmes del dia que s’havia de frenar la sagnia. Divuitens a la taula, sense arguments i enfonsats anímicament. L’Espanyol està mort. Ara la pilota passa a les oficines, on es podria prendre una decisió dràstica en les pròximes hores.

Tocats i enfonsats

El pragmatisme apareixia per l’RCDE Stadium en la seva màxima expressió. La nefasta estrena a casa, la pitjor des de l’any 1947, condemnava un Espanyol que, avui sí, tenia crèdit per adoptar la seva cara més maquiavèl·lica si el resultat final eren els tres punts. Així de cruel era l’escenari a Cornellà-El Prat. Capricis del destí, però, l’equip ha saltat sense complexes al terreny de joc i posant setge ràpidament a l’àrea del Valladolid. Als cinc minuts, de fet, els de David Gallego ja haurien pogut inaugurar el marcador si Jonathan Calleri hagués estat més encertat en una rematada que finalment s’ha estavellat al pal.

Intensos, connectats i recuperant el 4-3-3 de Rubi amb Darder de referència a la zona de mitjos i Pedrosa d’extrem, els espanyolistes han estat protagonistes d’un insultant monòleg –amb el matís d’una pressió força infructífera i masses concessions en defensa- durant els primers vint minuts de joc.

Concessius i tous en defensa

Però aleshores, el guió s’ha revertit com un mitjó i l’inici perico ha quedat en només un estel fugaç. El Valladolid de Sergio, adormit en els primers compassos, aprofitava tot just el venerat minut ‘21’ a Cornellà-El Prat per emmudir la graderia de l’RCDE Stadium en iniciar una seqüència de terror amanida per una rigorosa decisió del col·legiat. Víctor Sánchez alçava massa el braç a l’interior de l’àrea i Óscar Plano, que corria per allà, era més hàbil que ningú per deixar-se caure a terra. Penal. Immerescut, rigorós però punible, el Valladolid aprofitava la concessió per anotar per mitjà de Míchel (0-1). A l’Espanyol tot li anava en contra. La mala sort i la nefasta dinàmica s’ajuntaven en un còctel explosiu que, de nou, feien que els de Gallego es veiessin a remolc, sense arguments, engolits pel factor mental i a expenses de les massa recurrents errades defensives.

L’Espanyol havia d’atacar per dins i l’home ideal per fer-ho, Óscar Melendo, era a la banqueta per segon partit consecutiu. Acomiadats a la primera meitat amb una sonora xiulada, els blanc-i-blaus tenien només un marge de 45 minuts per revertir una situació que precipitava en un 95% la destitució de David Gallego. I l’Espanyol, tot i que sense canvis a la repesa, ha començat fort amb dues ocasions consecutives de Pedrosa i Darder que han marxat fregant el pal. Els blanc-i-blaus ho acaronaven a la vegada que s’intentaven rebel·lar contra la lògica del 18è classificat. Fusta, fusta i més fusta; era l’única alternativa que li quedava a un equip de Gallego que, si volia sumar els primers punts del curs a casa, havia de recórrer als instints més bàsics del futbol.  

Una caiguda històrica

I així, a contrarellotge, els de Gallego es bolcaven a l’atac amb l’entrada de Wu Lei per Dídac. Però aleshores, nou revés. El desconcentrat Calero perdia la partida davant Sergi Guardiola en un contraatac i, quan ja encarava Diego López tot sol, el central no tenia altra alternativa que fer-li falta. Vermella clara, i per més inri, el Valladolid feia el segon. Tot i això, el VAR entrava en acció per anul·lar-lo en segona instància i l’Espanyol, amb David López i Piatti al terreny de joc, tenia 20 minuts per intentar remuntar. La cirereta pel Valladolid, finalment, la posava Óscar Plano que en un contraatac feia el segon per acabar d’enfonsar un equip tocat de mort (0-2). 

Més informació

Comentaris

    Adéu somnis hunits i deliris de grandesa! Setembre 29, 2019 4:40 pm
    Connejà està de dol, l'altre equip de la ciutat no xuta,

Nou comentari