Esperpèntic. L’Espanyol no aixeca cap i es precipita, en el què està essent un autèntic suplici, cap a l’infern. Avui l’escenari ha estat terrorífic. I és que els blanc-i-blaus ho tenien tot controlat per dormir a només dos punts de la zona de permanència. Els nervis i els errors imperdonables, però, han acabat capgirant el guió en un inici de segona meitat digne d’un equip que no interpreta la magnitud del repte que té per endavant (2-4). Rubén García, el ‘Chimy’ Ávila, i Moncayola i Roberto Torres a la recta final deixaven sense efecte el gol inicial de Marc Roca i precipitaven l’Espanyol al pou. Ara potser sí que cal quelcom més que una reacció; amb el Bernabéu i la visita del Barça a l’horitzó, a l’Espanyol més li val aferrar-se al miracle. I és que l’infern és més a prop que mai per a un equip que ha fet de la inoperància la seva raó de ser, que tira excessivament de cor i que a dia d’avui està més mort que viu.
A les portes de l’infern
Havia de ser el dia. A Cornellà-El Prat, com a mínim, no s’hi esperava un altre escenari possible. Tarda màgica o desert; aquest era el panorama per un Espanyol que es movia en la fina línia del paradís o el desastre. Guanyar ho suposava tot i perdre feia augurar un escenari terrorífic. La disjuntiva, per tant, era clara. Amb la premissa d’aconseguir de començar a fer un fortí de l’RCDE Stadium, els blanc-i-blaus han saltat al terreny de joc amb la cara més pragmàtica possible sabent que el moment de l’equip no donava pas a cap mena d’especulació.
I així, amb la seriositat d’un Espanyol que volia créixer a cavall del sempre present impuls europeu, els de Machín han començat a escriure el seu guió quan Wu Lei ha provocat que des de Las Rozas cridessin l’atenció del col·legiat. En una acció prèvia, el xinès havia fet rebotar una rematada a les mans de Roncaglia i l’acció, a instàncies del VAR, no admetia cap mena de discussió. Penal. I per a l’Espanyol enguany això sí que és un paradís. Marc Roca no ha dubtat gens ni mica i ha fet saltar d’alegria l’afició blanc-i-blava amb la primera diana de la tarda (1-0).
Les coses no podien anar millor per a un equip que intentava mantenir la seva cara més seriosa al ritme que s’encomanava a la immaculada actuació de Diego López. I així, en un context desconcertant, hauria pogut arribar la sentència de l’Espanyol, però també l’empat d’Osasuna. Al llindar del descans, Adrià Pedrosa perdonava una claríssima oportunitat quan, sense porter, rematava per sobre de la fusta una excel·lent centrada de Wu Lei; i Roberto Torres, segons després, feia lluir-se de valent a Diego López en una fuetada des de 35 metres que acabava al travesser. De l’exhalació a l’ensurt majúscul, l’Espanyol no era conscient de què acabaria passant a la segona meitat.
Digne d’una pel·lícula de terror
Però a la represa, gir dramàtic dels esdeveniments. Osasuna treia a relluir totes les pors de l’Espanyol als trenta segons de la segona meitat quan Rubén García, a plaer després d’una excelsa centrada de Torres, anotava l’empat (1-1). El més greu de tot plegat, però, encara estava per arribar. Desconnectats, descentrats i lluny de la magnitud que representa el repte de l’Espanyol aquest any, Bernardo pecava de confiança i servia en safata la remuntada a l’atent ‘Chimy’ Ávila (1-2). Osasuna no s’ho creia. Els de Pamplona capgiraven el partit gairebé sense buscar-ho i a l’Espanyol, incrèdul pel què havia passat, li tocava remar.
El gerro d’aigua freda, només esclarit per l’expulsió de Roncaglia per doble amonestació, estava servit. I amb només mitja hora separant l’Espanyol de l’infern, els espanyolistes no han donat el seu braç a tòrcer i primer Calleri i després Bernardo han estat apunt de batre Juan Pérez. Els blanc-i-blaus morien a l’UCI i ha estat aleshores quan Machín ha donat entrada a Melendo per Fernando Calero, i Piatti per Pedrosa. L’escena, però, continuava sent esperpèntica i Osasuna seguia més a prop del tercer que l’Espanyol de la remuntada.
Els catalans només podien acudir a l’èpica. Però Osasuna volia més, i Moncayola ha tornat a posar en evidència la defensa blanc-i-blava amb la tercera diana (1-3). A més, Roberto Torres instal·lava la desídia absoluta a Cornellà-El Prat amb el quart i definitiu gol de penal (1-4). Calleri, en última instància, només maquillava el marcador (2-4). L’Espanyol s’enfonsa; i, segons sembla, ni Machín ni la direcció esportiva tenen la capacitat d’arreglar-ho. Calen solucions ja, abans que sigui massa tard.
1 
