L’Espanyol desespera. Però és que a més fa el ridícul. Els blanc-i-blaus s’enfonsen a la classificació després de caure amb estrèpit a Son Moix contra el dèbil Mallorca (2-0) i demanen, ja a crits, un relleu a la banqueta. La Lliga es contraposa de manera a radical amb Europa i, sense rumb ni alternatives, l’Espanyol no es pot permetre el luxe de continuar així. El fil amb Gallego, encara que faci mal, s’ha de tallar de manera urgent. Ja no hi ha excuses. És el gran assenyalat. La pilota és ara a la teulada de la directiva. El 2015, no va tremolar el pols per fer fora Sergio González; ni el 2012, quan es va fulminar un mite del club com Mauricio Pochettino. El projecte queda tocat, però no enfonsat. El canvi de rumb el marcarà un relleu encertat a la banqueta.
Sense brots verds
Saltava l’Espanyol a Son Moix sabent que el què era més important que el com. Potser per això, Gallego tornava a prescindir dels millors arguments a la zona de mitjos, Darder i Melendo, per donar continuïtat a l’eficient onze de Moscou. Apareixia en escena el resultadisme. Quelcom necessari a totes llums per a un equip que, tot i la millora europea, demanava a crits una victòria per reverir la nefasta dinàmica en Lliga. Victòria que, per cert, també necessitava un David Gallego per molts orfe de crèdit.
A cavall de la resurrecció moscovita, els blanc-i-blaus han sortit a fer tot allò que no s’havia aconseguit encara en aquesta Lliga: acaparar la possessió i dominar inicialment el tempo del partit. La pressió resultava i, amb Pedrosa i Corchia als laterals, l’Espanyol gaudia de moltes més opcions en la sortida de pilota. El Mallorca, replegat, sense efectius i extremadament tímid a casa, es limitava defensar i esperar a un equip blanc-i-blau que, tot i la millora, no trobava la profunditat.
La dinàmica, però, ha canviat radicalment a la mitja hora, quan els locals han trobat la manera de neutralitzar els pericos. Aleshores eren els de Gallego qui concedien espais innecessaris davant un Mallorca que trobava opcions sense buscar-les. I en una d’aquestes, nova concessió i diana en contra (1-0). En una jugada lateral, el conjunt local s’avançava per mitjà de Budimir aprofitant l’extrema passivitat primer de Pedrosa i després de Lluís López. En un tres i no res, gerro d’aigua freda. L’Espanyol era en aquell moment penúltim, i a jutjar pels darrers minuts de la primera meitat, estava més mort que viu.
Ridícul final
Gallego se l’havia jugat a la primera meitat sense rotar l’onze de Moscou i no se n’havia sortit. El de Súria, però, no veia oportú fer cap canvi a la represa. I Darder, Melendo i Piatti, mentrestant, marcaven el perfil dels relleus que podia necessitar l’Espanyol. Tot i això, sense alternatives i a la gola del llop, Gallego canviava Naldo per David López i apostava altra vegada per canviar el dibuix. Un nou canvi, un nou indicatiu de què l’Espanyol no troba el rumb. Els errors, impropis de futbolistes de nivell, marcaven el devenir d’uns espanyolistes que, després de vuit jornades, continuaven cercant la misteriosa tecla. Fins i tot el ‘Monito’ Vargas s’encomanava de la desídia de l’equip en una segona meitat que avançava sense alternatives. Campuzano, insistent, ho intentava; i l’Espanyol, empès per la pressió de veure’s enfonsat, seguia els passos del de Vilanova i la Geltrú per intentar salvar, com a mínim, l’empat.
El fregava precisament Naldo després d’un error en la sortida de Manolo Reina, però l’Espanyol d’enguany és el més reconeixible dels últims anys. Ho demostra la segona i definitiva diana del Mallorca, a càrrec de l’experico Salva Sevilla (2-0). Fins a tres errors en la sortida de pilota han propiciat que els balears, que ja havien renunciat definitivament a l’atac, es trobessin amb la sentència en una jugada ridícula i on Sevilla s’ha donat el ‘gustasso’ de despullar un equip que no rutlla. Ja a la desesperada entraven Melendo i Piatti, però res no ha canviat. L’Espanyol, a la deriva, necessita un canvi de rumb.
