L’Espanyol s’ho creu. Els blanc-i-blaus, que continuen sense cedir i amb l’objectiu marcat a foc, sumen el seu tercer triomf consecutiu davant el Lugo i agafen aire en el lideratge de primera (2-1). Això si, avui s’ha suat de valent. El Lugo, capaç avui de derrocar el mur de Diego López, ha ofert tot allò que acostumen a oferir els rivals més durs de segona: resistència, fe i molta autoritat defensiva. Res ha estat suficient, però, per a un Espanyol que a ritme de De Tomás i Embarba dormirà quatre punts per sobre de l’Sporting, i set per sobre del Mallorca, que ha de jugar demà.
Patint de valent
A Can Perico sabien que era el dia. Feia temps que ho esperaven, el pretext era l’ideal. L’Sporting per fi havia punxat i als blanc-i-blaus se’ls presentava la oportunitat de ser encara més líders i d’eixamplar les distàncies amb els perseguidors. Donar un cop de puny sobre la taula, per tant, era l’objectiu blanc-i-blau. Però el Lugo és un d’aquells rivals que mossega, que no te’n deixa passar ni una. En clara línia ascendent des que Nafti s’ha fet càrrec de l’equip, el conjunt gallec es presentava al feu espanyolista havent guanyat quatre dels seus últims cinc partits. Registres similars als d’un Espanyol que, només començar, ha comprovat que la d’avui no seria una tasca gens fàcil.
Bàsicament, perquè el contratemps ha arribat quan menys es podia esperar. Amb l’Espanyol ja per davant a la mitja hora, Embarba havia avançat els catalans després d’una bona jugada per banda de Pedrosa (1-0), el Lugo s’ha sabut contraposar a la lògica per perforar la porteria de Diego López per segona vegada aquest curs (1-1). Un xàfec, ja que enguany la porteria blanc-i-blava semblava un mur fet a prova de bombes. Però algun dia havia de passar i l’Espanyol, que per moments ha vist aparèixer alguns dels fantasmes de l’any passat, ha prosseguit amb el domini del joc davant un Lugo que, això sí, amenaçava sempre els espanyolistes amb una idea molt clara en atac.
RDT-Embarba, societat il·limitada
El rival ho tenia claríssim i això era nou per als de Vicente Moreno. Sòlids en defensa, el Lugo feia desesperar a la represa un Espanyol que tocava i tocava però no veia el camí per tornar a fer mal als gallecs. I és que el rellotge corria en contra dels blanc-i-blaus.
Però és en aquest context quan han d’aparèixer els homes cridats a comandar el retorn de l’Espanyol a l’elit. Concretament, quan han d’aparèixer els Darder, els Embarba o els RDT. Dit i fet, no ha calgut esperar massa més. El rival estava ben col·locat, sí, però això no ha estat impediment perquè l’Espanyol treies a relluir la seva gallina dels ous d’or. La d’Embarba, la d’RDT. La connexió forjada a Vallecas ha tornat aparèixer quan l’Espanyol més ho necessitava i Raúl de Tomás, a centrada d’Embarba, sentenciava Ander Cantero amb una precisa rematada de cap (2-1).
Però ni així el Lugo ha baixat el cap. Amb un Espanyol dominador, els gallecs deixaven clar que encara no havien dit l’última paraula llançant-se a l’atac en els últims compassos. Una pressió altíssima, de fet, ha provocat que els blanc-i-blaus fessin una petita passa enrere per a intentar conservar els tres punts. S’ha patit, però res ha impedit el tercer tromf consecutiu d’un Espanyol que agafa ritme de creuer.
