Nico Melamed és un futbolista diferencial. Els més agosarats, fins i tot, dirien que aquesta nit el partit ha durat el que el jove jugador blanc-i-blau ha tardat en lligar-se els cordons. I és que ha estat ben bé així. El cataclisme es consumava i l’Espanyol queia a Cartagena. Ha hagut d’aparèixer el desvergonyiment d’un jove de només 19 anys per salvar els blanc-i-blaus de l’encasellament. Una diana al 75’ i un penal provocat quatre minuts després han estat suficients perquè l’Espanyol evités el desastre a base d’orgull (1-3). Puado, ja a la recta final, ha sentenciat un partit que col·loca l’Espanyol líder a la classificació a expenses del què facin demà Mallorca i Almeria en un partit absolutament clau.

Un nen de 19 anys salva l’Espanyol

L’Espanyol té dubtes. Com qualsevol que ha tingut un passat tempestuós, com qualsevol que sap que pot recaure. Els blanc-i-blaus estan en un punt crític de la temporada. Un pas en fals pot ser l’inici d’una tempesta perfecta. Fallar, per tant, no era una opció a Cartagena. El balsàmic triomf davant el Saragossa havia de servir per recuperar sensacions i la fiabilitat perduda. I és que en un obrir i tancar d’ulls, l’Espanyol semblava haver passat de tità a enfant terrible.

Però que aquest equip no és fiable és una obvietat. Sobretot per dues coses: perquè s’han fallat fins a tres ocasions claríssimes durant la primera meitat, i perquè a la primera de canvi a la represa el Cartagena ha obert la llauna sense saber com (1-0). Elady, en una pilota aparentment controlada per Diego López, ha sabut aprofitar un error en última instància del porter gallec per deixar l’Espanyol amb un pam de nas. Els pericos sabien que s’havien encès totes les alarmes, que caure al Municipal de Cartagonova no entrava en cap travessa.

L’Espanyol no tenia cap altra opció: havia de posar setge a la porteria del Cartagena. Però avui semblava que res podia anar de cara. Sobretot perquè just després de la diana local els blanc-i-blaus han topat per partida doble amb el travesser, i Raúl de Tomás ha fregat l’empat en una rematada de cap que ha sortit llepant el pal. Imprimir una marxa més semblava que no era suficient per a un equip tocat, sense fortuna i sense intervenció des de la banqueta. Amb l’equip sense idees, Vicente Moreno ha buscat dinamitzar l’ofensiva espanyolista amb l’entrada de Melamed i Puado.  

Fe i orgull

I ves per on, Nico Melamed ha resultat ser la llum que necessitava l’Espanyol. El menut extrem blanc-i-blau ha necessitat només cinc minuts a sobre del terreny de joc per demostrar que és un futbolista determinant, dels que està disposat a destrossar la porta de tant picar. Dues jugades en donen fe. La primera, amb l’Espanyol enfonsat i apagat en atac, quan ha sentenciat la meta local amb un xutàs que ha representat l’empat (1-1); i la segona quan ha tingut la valentia de fer-s’ho tot sol i provocar un penal que De Tomás no ha perdonat (1-2). Ja per acabar-ho d’adobar, Javi Puado feia més grossa la festa blanc-i-blava amb la sentència en els darrers compassos (1-3). L’Espanyol es recupera a base d’orgull.



Més notícies

L’Espanyol troba la llum (2-0)

Els blanc-i-blaus s’encomanen a la fe per superar un Saragossa que ha posat les coses difícils a l’RCDE Stadium

Espanyol i Girona: la història d’una rivalitat intensa, però molt recent

El primer derbi entre tots dos equips a la Segona Divisió ha tornat a encendre la polèmica entre les dues aficions

Nou comentari